dimecres, 29 d’agost del 2007

Moviments en clau sobiranista

Llegisc a l'Avui que està en procés final de gestació una espècie de think tank a Catalunya en clau sobiranista. Es tractaria d'anar sumant pensadors, 'intel·lectuals' i experts en diversos àmbits per treballar en aquests àmbits en pro d'un Estat propi. Els principals promotors són l'Hèctor López Bofill, expert en dret constitucional proper a ERC i impulsor de la corrent crítica Esquerra Independentista, i l'Alfons López Tena, vocal del Consejo General del Poder Judicial a proposta de CiU. I valencià, per cert.



La proposta no deixa de ser interessant. Treballar d'una forma seriosa, al marge dels partits, per trabar un discurs potent i real que ajude a la celebració d'un referèndum d'autodeterminació, i que el guanye l'opció que defense un Estat propi. Altres personalitats hi han donat suport, cas dels valencians Vicent Partal i Isabel Clara-Simó, a més de gent com Ramon Tremosa, Salvador Cardús o Xavier Sala i Martín, entre d'altres. El nom provisional és Fòrum pel Dret a Decidir.


M'agrada la participació directa del 'poder valencià' de Barcelona en aquesta proposta. Proposta que si la llegim sumant-la a l'aposta per un referèndum en 2014 feta per Josep-Lluís Carod-Rovira i la Plataforma per la Sobirania de CDC, podem interpretar que alguna cosa es mou baix del cel. Però sempre ens perdem en el mateix: la cristalització de les propostes més o menys utòpiques en fets tangibles. L'eterna assignatura pendent de l'independentisme. Tant de bo per fi l'aprovem i passem de curs d'una 'vegà'.

dijous, 23 d’agost del 2007

Nova coalició pel Congrés

Socarrats i socarrades,

Publica el diari Avui que la coalició entre Bloc, Esquerra i País i Verds diversos per anar junts a les eleccions al Congrés de Diputats està gairebé enllestida. Es veu que les negociacions estan molt avançades, amb Isaura Navarro, ja diputada, com a cap de llista per València.



Manca per fixar el nom i altres serrells, com que EiP es constituïsca formalment com a partit, en principi al novembre.

Calculen que aquest diputat per València es pot assolir (em sonen a mi aquests càlculs). Ja veurem. Quan tinga una miqueta de temps, mirarem de comentar-ho. És un pas més cap a la unitat del nacionalisme d'esquerra valencià?

Per cert, encara podeu votar a l'enquesta de la dreta.

dimarts, 21 d’agost del 2007

De ruta per Euskadi

Bones socarrats i socarrades,

Totes les coses bones s'acaben. I entre elles, les vacances. Això sí, enguany han segut unes vacances ben dignes: bodes, Aplec, Xaló, Euskadi, Gràcia. I, sobretot, sense estrés ningun.

Especial menció, per novetat (la resta de coses les faig tots els anys), pel viatge a Euskadi. Una setmaneta ben bona en un altre país, amb un altre paisatge, un altre clima i un altre idioma. El destacament valencià ha estat acollit amablement per Luis, Karlos, Josu, Kike, Iñaki, Edu, Marta i companyia. A cops, els tòpics es compleixen, i la legendària hospitalitat dels bascos ha segut més certa que mai. Eskerrik asko, lagunak.

Amb base a Elgoibar, entre Gipuzkoa i Bizkaia, diverses poblacions han estat objecte de les nostres ràtzies turístiques i festives. Donosti, Gernika, Ondarroa, Portugalete, Gaztelugatxe, Lekeitio, Bilbo, Getaria, Zarautz... i Sallobente, un barri d'Elgoibar format per diversos caserios on vam passar un parell de nits de festa inoblidables. Trikitixa, sagardoa i bitlles basques.

Res xè, un viatge redonet. En la imatge, servidor davant de Gaztelugatxe, un paratge espectacular.

I ara, rutineta. Treball, màster, examens... quin remei!

dijous, 9 d’agost del 2007

Propaganda i cartellisme

Mireu què he trobat per el món (gràcies a Vilaweb).

Una bona mostra de cartells de propaganda de la Segona Guerra Mundial. A mi és que m'agrada molt el cartellisme, vés.

http://www.animationarchive.org/


Interessant, sí, sí.

dilluns, 6 d’agost del 2007

Vergonya a Nafarroa

Estava més clar que l'aigua. Com tothom sap, el més semblant a un espanyolista de dretes és un espanyolista d'esquerres. I l'actuació lamentable de Zapatero i el seu sicari armat Pepiño Blanco ho ha tornat a demostrar.

Després d'anys d'insults i desqualificacions terribles de Miguel Sanz cap als socialistes navarresos, ara el PSN l'ha de fer president. Nyam, nyam, a tragar talante obrint bé la gola, i després un almax per digerir-ho bé. No es pot pactar amb Nafarroa Bai, un cau de terroristes que volen reformar la constitució.



L'esquerra espanyola és una ànima en pena. Sense discurs, sense projecte d'Estat, sense líder. No em crec a Zapatero: és un personatge buit, sense contingut, no sap cap on tirar. El seu lideratge és estèril, i com no sap en quina direcció caminar governa de forma erràtica, a trompicons. De tota la legislatura, ens queda la retirada de les tropes d'Iraq (això no és una aposta estratègica, és la resposta a una exigència popular), la llei dels matrimonis de persones del mateix sexe i poc més. Educació per la ciutadania? Molt de soroll i poca cosa.

Cert és que la dreta espanyola ha cavat la trinxera i l'ametralladora no ha deixat de sonar. Però en aquest moment és on s'havia de mostrar el lideratge de ZP i el nou PSOE. Nou? Una vergonya. Com en el cas del govern de Nafarroa, durant tres anys i mig la dreta li ha marcat el pas a un president incapaç de fixar l'agenda política estatal. Fent un pas endavant i dos enrere.

Zapatero no ha sabut respondre a cap repte que se li ha plantejat. Ni procés de pau a Euskal Herria, ni reformes estatutàries amb cara i ulls (recordeu allò del "Aprovaré el Estatut que salga del Parlament de Catalunya"?), ni res.

Un bluf lamentable. Amb aquesta gent no hem d'anar ni a berenar.