Diuen que la sentència (retallada, afrenta, ofensa, com li vulgueu dir) marcarà la precampanya i la campanya. Doncs bé, no ho crec. És un instrument més de legitimació de discurs, però els seus efectes ja estan descomptats del total. És a dir, que sí que se'n parla, per suposat, però no ha variat ni un pam el posicionament dels partits polítics catalans en res de res.
Analitzem i justifiquem. Quina ha estat la reacció del president Montilla i el PSC? En dues coordenades: mirar de seguir legitimant la figura del Molt Honorable com a líder (figura presidencial) i continuar buscant el cos a cos amb l'arxienemic dels socialistes, el pèrfid Partit Popular. Només cal que escoltem les intervencions dels seus portaveus i veurem que és això el que intenten. Canvis respecte a fa tres mesos? Cap.Observem ara la reacció de Convergència i Unió: seguir navegant en l'esquizofrènia del sobiranisme vs. autonomisme, desprestigiar el Govern per confrontar-lo a la figura sensata de Mas i al mateix temps oferir-se com a garant de la dignitat de Catalunya que altres no saben defensar, afirmen. Canvis respecte a fa tres mesos? Cap.
El torn d'Esquerra. S'ha acabat el bròquil autonòmic i l'engany de l'Estatut, és l'hora del referèndum de la independència però ja. És a dir, busca encapçalar la nebulosa independentista, sense amo conegut, que ja fa temps que veuen que en part no agafa la seua papereta per posar-la a l'urna. Canvis en tres mesos? Cap ni un.
Iniciativa? Volen repetir un referèndum, marcant perfil però sense passar-se. Com sempre. I el PP dient que ja veus tu si calia l'Estatut si el que li importa a la població és el "paro, despilfarro y corrupción". Com en el 96, si m'apureu.
És a dir, la sentència del TC ha arribat, sí, però no ha modificat ni un mil·límetre l'eix discursiu dels partits. Tots fa temps que ja van definir estratègia i, com manen els manuals, la mantindran fins el final.
