divendres, 9 de novembre de 2007

Rodalies i el març de 2008, o el principi de la fi

No em pararé ni un minut a explicar el caos de Rodalies, em cansa. Ara bé, hi ha un tema que sí que m'interesa, i bastant: quins efectes tindrà el mes i mig de suspensió del servei de Rodalies pel sud de Barcelona el proper març? Qui ha de patir i qui ha de riure pel tema?

Una senzilla anàlisi del perfil de l'usuari mitjà de Rodalies ens dóna una correspondència clara en un perfil de votant. Àrea metropolitana de Barcelona, gent treballadora. Resultat: la majoria del vot potencial del PSOE a Catalunya, que vol dir el mateix que la gran esperança socialista per les generals. Els que agafen la C2 i companyia són la gent que fa guanyar eleccions al PSOE (no al PSC, perquè la correspondència en l'anomenada "abstenció diferencial socialista" també sembla evident. Voten en generals, no en autonòmiques), i aquesta dada és realment preocupant per a Ferraz.

Hom està acostumat a sentir que els bancs de vot del PP són Madrid i el País Valencià (bé, en aquest cas la Comunitat Valenciana) i els del PSOE són Andalusia i Catalunya. Doncs bé, atenent al que hem dit abans, la crisi de Rodalies és un míssil a la línia de flotació electoral de Zapatero. Des de Moncloa sembla ser que finalment se n'han adonat. Com diu Pau Canaleta, comunicativament no han fet les coses tan malament. Bé, una mica efectista tot plegat, però raonable.

Ara bé, com pots contrarrestar comunicativament el fet d'estar més d'un mes alçant-te dues hores abans per arribar a temps a treballar i tornant dues hores més tard a casa? Les jornades laborals de vuit hores més mitja de transport per anar i tornar, fins ara nou hores, ara són d'onze, mínim. De sortir de casa a les 7.30 i tornar a les 16.30 a eixir a les 6.30 a tornar a les 17.30. I això amb sort.

Cada dia que passa, el PSOE perd vots que passen a l'abstenció. El PP es frega les mans, perquè encara que sap que ni cinc vots d'aquests acabaran al seu sac, la desmobilització dels electors socialistes és el que estan buscant fa tres anys i mig. Els encaixa perfectament a l'estratègia. Mentres, els partits catalans semblen estar una miqueta descolocats. CiU aprofita per insistir al seu discurs de manca de lideratge al Govern, i Esquerra acaba d'engegar una campanya per vincular directament el caos ferroviari a la dependència d'Espanya. Cap dels dos alça massa la veu. Quatre pancartes no són una campanya seriosa.

Cada cop que surt el tema en els mitjans, Rajoy riu, Zapatero s'ho mira en cara de circumstàncies i Mas i Carod pensen a veure què poden fer. I ja comença a ser tard.

L'aturada del servei de Rodalies pot ser l'inici de la fi de l'executiu socialista a Espanya. Què coses té la vida. I atenció a les xifres d'abstenció i vot en blanc al març. Al temps.

5 comentaris:

**Clausewitz** ha dit...

Bona anàlisi Vicent, bona. Crec que tu ho has dit: temps al temps...

pau ha dit...

D'acord amb l'anàlisi Vicent.
Sempre que passa un fenòmen com el de rodalies, hi ha conseqüències electorals. Ningú sap quines, però n'hi ha. Segurament, com bé dius, serà l'abstenció.
Mira't la cuarta página del País de diumenge, l'article del consultor César Molinas on tracta amb dades aquest tema. Segons ell, si la participació a Catalunya fos d'un 65% (com al 2000) el PSC podria perdre entre 3 i 4 diputats, i llavors el PSOE necessitaria una participació mínima del 73% a Espanya per guanyar.
Si baixa a Catalunya per sota el 64%, el PSOE ho té gairebé impossible per guanyar.
Jo crec que abstenció socialista - i nacionalista i sobiranista també- n'hi haurà. La clau és quanta.
Chi lo sá!

Cento ha dit...

El problema és molt greu, al meu entendre. Sobretot per la durabilitat en el temps. Fixeu-vos de fa quant que estem parlant d'incidències a Rodalies, coronat tot plegat per l'esvoranc a Bellvitge i la interrupció del servei.

A més, mentre duren les obres de l'AVE a Barcelona, fins 2012, les retines col·lectives retindran la imatge del caos d'infraestructures. També tenim a la vista la transferència de Rodalies, el Prat, etc. És a dir, l'agenda mediàtica tindrà molt difícil fugir d'aquest tema.

Ja veurem com evoluciona tot.

Antoni ha dit...

Gràcies per l'enllaç.
Espero llegir-te amb freqüència.
Ànims i fins ben aviat.

Conec molt bé la Ribera Baixa del PValencià. Tinc amics a Alcàntera de Xúquer.

Fins ara.

Cento ha dit...

Mmmm... a Alcàntera de Xúquer crec que no tinc coneguts. Pels voltants sí, però allà mateix trobe que no. Ara bé, parlen estrany de nasos, crec que si obren més la boca se'ls desencaixa!

Molt agraït per saber que cada cop més ulls es miren Socarrats. I a més, els últims en arribar són els que més comentaris fan! (o els únics)

Gràcies a tots!