Un nou PSPV-PSOE?

L'esperat 11é Congrés Nacional ja ha passat i Jorge Alarte és el nou secretari general del PSPV-PSOE. Ha guanyat amb un 51% dels vots, vint sufragis de diferència, a la coalició de Ximo Puig amb Francesc Romeu. El més llest de la classe no ha obtingut premi a una estratègia molt ben portada. Però com Ferraz és Ferraz, les maniobres (lícites) de Pajín han sortit efecte i l'alcalde d'Alaquàs ha eixit guanyador.

De totes maneres, del congrés s'extreuen algunes lectures poc novedoses. El partit va votar dividit per la meitat. Madrid s'ha hagut d'arromangar per poder posar-hi cullerada, i això ha acabat unint sectors del PSPV que poc més tenen a veure que l'alèrgia a Ferraz. La nova executiva té poc més d'un 60% de vots favorables.

En definitiva, un gran deja-vú. Un candidat que ven canvi ha guanyat per poc. Fa un discurs integrador i incopora a un parell de membres d'altres candidatures a l'executiva, que queda lluny del suport massiu. El secretari general del PSOE que anima i dóna suport al nou cap del socialisme valencià. Això ja ho hem viscut, no?

Més enllà, els delegats han rebutjat de forma quasi unànime les parts de la ponència oficial on s'ensumava un gir al centre i el canvi de nom de Partit Socialista del País Valencià per Partit Socialista de la Comunitat Valenciana, en un rampell d'orgull propi. Encara així, la candidatura "valencianista" és la derrotada, i Alarte no és precisament un Pasqual Maragall valencià. Serà la defunció definitiva del federalisme valencianista al PSPV?

De tot això, el temps dirà. I també sabrem si s'aprenen lliçons de la història o si l'home és l'únic animal que ensopega catorze anys en la mateixa pedra.