La gran ressaca

El cos em demanava postejar sobre açò que ha passat en Galiza i Euskadi. Sentimentalment estic més tocat pel tema gallec. Tot i que ja vaig avisar en un post anterior que hi havia que agafar-se poques confiances, no he pogut més que sorprendre'm. Sobretot per les característiques de la davallada del bipartit, que pot ser un exemple dels errors estratègics: per exemple, el BNG ha crescut moderadament a les zones rurals clàssiques, però s'ha esfondrat literalment a Corunya, Ferrol, Vigo i Santiago. Així no es pot anar enlloc a un país, sense força a les ciutats. Recordem només per un segon que Vigo i Ferrol foren les primeres ciutats (primera i tercera per habitants de Galiza) que van ser arrabassades al PP, les dues amb alcaldes del Bloque.

Una possible reflexió és que per guanyar-se un electorat aliè s'ha perdut el propi, allà on tenies la musculatura. Però al PSdG, que m'importa bastant menys, no ens anem a enganyar, li ha passat el mateix. A Galícia, el vot progressista abandona les ciutats, però no entra al camp. S'ho haurien de fer mirar, això.

I la Comunitat Autònoma Basca? Bé, ací hem vist les demostracions de cinisme polític més grans que he vist mai. Perdó per parlar des del fetge, que no s'ha de fer, però vaja, "el bloc es mío y me lo llevo". Tot comença l'any 2002, si no recorde malament. Després del fracàs de l'operació unionista més gran mai executada, la que volia portar Mayor Oreja a la lehendakaritza, a d'algú se li va ocórrer treure uns centenars de milers de vots del Parlament de Gasteiz. Llei de partits, en digueren.

I avui tenim els resultats. Sense allò que s'anomena mediàticament "esquerra abertzale" (com si EA o Aralar no ho foren, d'esquerres i abertzales!) al Parlament, PSOE i PP sumen. La premsa del règim constitucional s'ha afanyat a dir que el nacionalisme ha estat derrotat. Fem números. "No hay más ciego que el que no quiere ver". Si es compten els vots nuls del nacionalisme d'esquerra radical a mi no em surten aquests números... Però és que si no es compten tampoc! Coses del sistema confederal igualitari, 25 escons per província. Numèricament, i comptant per blocs, l'obediència nacional a Euskadi és superior a l'obediència nacional a Espanya. El nacionalisme espanyol supera en escons, però no en vots, al nacionalisme basc. Això és un fet.

Però vaja. Per conseqüència directa de l'aplicació de la Llei de partits, una construcció legal d'aquestes que tufen a ilegalitat i, sobretot, a ilegitimitat (recordem que CiU hi va votar a favor), hi haurà un lehendakari socialista a Ajuria Enea. A veure, l'alternància de per se no és roïna. Però el que no veig clar és com un president "transversal" pactarà un programa de govern de consens si depèn dels vots del PP per ser investit i aprovar els pressupostos. Què passarà amb el model educatiu basc? I amb ETB? Lakua dissoldrà els ajuntaments que no siguen del seu gust? Són coses que anaven al programa del PP. I en aquest món, gratis no hi ha res. Això no és transversalitat. És frontisme i trinxera. I ataca l'exèrcit perdedor.

A més, el gran problema d'aquesta estranya coalició és que els seus principals defensors són l'artilleria de la trinxera. Són El Mundo, El País, ABC, La Razón, els presidents de la Rioja, Cantàbria, Madrid, C-LM... són els primers que cascaran a Patxi López quan vulga contemporitzar i temperar el tint espanyolista, si és que vol. La Brunete mediàtica voldrà que roden caps, i no acceptarà nos per resposta.

Per no parlar que ara, de totes totes, Gasteiz serà un escenari absolutament secundari de Madrid. Supeditat i rendit. I dels tripijocs en la pugna per la presidència espanyola dependrà en bona part l'actualitat de la política basca. El dia que al PP no li interesse aprovar els pressupostos, o els hi pose un preu massa alt, el que rodarà serà el cap de López. Han posat el llop a cuidar del corral.

El "cambio fresco" ha resultat ser una aliança PP-PSOE. Una cosa novíssima, espectacular.

En fi, que diumenge passat va ser un dia horrible. El pitjor de tot és que vam perdre a un humorista sense igual (i això sí que posa trist, collons), però en el terreny mundà l'esquerra gallega va decidir anar-se'n a dormir una generació més i els tancs de la Brunete mediàtica van conquerir Gasteiz. Per no alçar-se, vaja.


PD: Un apunt d'una cosa que se m'escapa. La gent del PSC (partit independent del PSOE, es diu) està exultant amb el tema de Patxi López. Crec que algú els hi hauria d'explicar que el pacte PSOE-PP va justament en contra del seu motiu de subsistència com a cos estrany al sistema espanyol de partits, que és el fet diferencial del país. Si cada cops hi ha menys diferències, els diferents són acceptats pitjor. Companys i companyes socialistes, al loro! A no ser que l'argumentari bàsic de CiU siga veritat i sigueu una sucursal de Madrid i ja us vaja bé. En aquest cas, res tu, a esperar si els números donen amb Alícia Sánchez-Camacho...