Plou al cap de Francisco Camps. Després de l'arxivament polèmic de la causa dels tratges, El País torna a carregar després de l'enèsima filtració d'un informe policial, i ara la cosa és ben seriosa: finançament ilegal amb diners negres del Partit Popular de la Comunitat Valenciana. I que comencen a tremolar perquè El Mundo ha comprat el tema qui sap si per posicionar-se al conflicte intern dels de la gavina (albatros, per ser més exactes).Realment açò que diu l'informe és molt fort. El Mundo, sense pèls a la llengua, ho ha comparat en Filesa, paraula tòtem de l'antifelipisme. I a portada, poca broma. Filesa. La comparació no és casual. Va ser dels primers casos greus de corrupció política i finançament ilegal a Espanya, i té una forta càrrega simbòlica per la dreta espanyola, que s'hi va agafar com a un clau ardent en uns temps durs on Felipe arrassava sense contemplacions i el PSOE dominava pràcticament totes les institucions públiques.
Per tant, ja no estem parlant que Interior, suposadament, filtre informes a El País. Significa que el principal diari de la dreta espanyola pot estar a punt de començar una cacera contra Camps, a qui avui demana veladament la dimissió en l'editorial. Cert és que a elmundo.es s'està donant protagonisme a les reaccions de Costa i cia, però la portada i l'editorial quedaran per sempre.
Ja al seu moment, El Mundo es va comportar com un mitjà de comunicació aparentment normal al cas Fabra, on va fer un seguiment més que digne, de la mateixa manera que els companys de Levante de Castelló, la SER i altres mitjans provincials que escapaven al control de don Carlos. Hi ha qui hi va veure la mà de Zaplana, i hi ha qui la està veient ara.
Pedro J. sabrà per què juga a este joc. Jo sóc malpensat de mena respecte als interessos de les empreses de comunicació, que com totes les empreses el que volen són beneficis, això de la deontologia ho deixen pels pocs periodistes que es poden permetre el luxe de desafiar un superior per raons de consciència. La majoria no ho poden fer, que arribar a final de mes i estalviar des de llocs precaris de redactors sense contracte és bastant complicat.
Però, amb tot, Francisco Camps sap que li plou al cap. I no és poc.
2 comentaris:
Tot sembla que és un punt d'inflexió... la pregunta és: fins on arribarà?
Avui Onda Cero també s'ha posat les botes amb el tema. I si El Mundo no és El País, Onda Cero no és la SER. La cosa és seriosa, doncs.
Ara bé, quan pense amb això sempre em ve al cap això que tan bé saps Albert de la "brainpolitics": només escoltes els arguments dels teus. El segon post sobre el tema anirà d'això, de les trinxeres del discurs...
Publica un comentari a l'entrada