Give me numbers és la frase que em ve al cap quan veiem la suposada futura atomització de l'arc parlamentari català. Els números ajuden, i molt. El panorama polític de l'última legislatura ha estat especialment mogut pel que fa a sigles. Tenim fins a quatre o més noves ofertes, dues d'elles escissions en origen de partits parlamentaris: RCat (o com es vulguen dir quan entre en escena Laporta) i Alternativa de Govern, el divertit nom de la candidatura de Montserrat Nebrera. La tercera és Plataforma per Catalunya, el partit de Josep Anglada, que al seu torn ha patit una escissió que es diu Partit per Catalunya. També ha arribat UPyD.
Tots els partits tenen espais electorals potencials, que fan frontera amb els espais dels altres partits. En cada espai hi ha una gent que vota i una altra que no, i una altra que ho fa segons li vinga en gana. Tradicionalment, a Catalunya s'ha emprat l'esquema del doble eix (dreta-esquerra i catalanisme-espanyolisme), i tot i que crec que continua vigent ens movem cap a un escenari més de vot temàtic, per issue.Doncs bé, si ens podem comptar per espais electorals, per circumscripcions i per percentatges de vot real, vot en blanc i abstenció podem començar a esclarir l'escenari. Qui té espai per entrar al Parlament de Catalunya i qui no?
A Catalunya regeix la LOREG, és a dir, mínim del 3% provincial per obtenir representació. La llei i l'experiència diuen que amb poc més del 3% pots obtenir un escó per Barcelona, que en té molts (85). Així li va ocórrer a Ciutadans en les passades eleccions, amb 80 mil vots i un 3,5% tres escons. Per Girona, Lleida i Tarragona la cosa és molt més peluda. Es necessita sobre un 6,5-7,5% per tenir diputats, que són uns 12 mil vots a Lleida i uns 20 mil a Girona i Tarragona.
Per tant, qui dels "nous" pot superar aquestes xifres i tenir escons al Parlament? Quin és l'escenari perquè un sistema parlamentari hiperfragmentat (sis partits!) siga encara més ampli? És la desafecció suficient? Una crisi econòmica dispersa el vot o el fa més fixe? La cavalcant abstenció facilita l'entrada dels partits xicotets? Quin percentatge de vot perdut per les opcions clàssiques pot acabar en mans de noves ofertes? Qui ha de perdre vots i quants n'ha de perdre perquè els outsiders agafen suficient botí? Quins són els espais de competició que poden moure escons?
Donar resposta a totes aquestes preguntes, a part de meréixer un sopar pagat al Set Portes, faria d'aquest post una cosa massa llarga i no és qüestió d'escriure jo tota l'estona. Per tant, queda obert el debat. Què en penseu?
5 comentaris:
Buff, no dóna en un sol comentari per respondre tot això. Un resum resumit:
1.- Rcat (o com s'acabi dient): Si Carretero va per Girona pot treure els 20.000 vots. I Laporta a BCN pot no quedar-se lluny dels 80.000 que deies. Per tant 3-4 diputats. De qui són aquests diputats. Home, jo apostaria que la meitat (per no dir una mica més) són d'ERC. En el cas dels vots a Laporta a BCN poden vindre de qualsevol lloc.
2.- Alternativa de Govern: Aquesta ja ho veig més complicat. La seva única possibilitat és BCN i no tinc clar que el glamour de la Nebrera doni per tant.
3.- PxC. Tenen el vot massa localitzat i a més en províncies diferents (BCN, TGN, sobretot) No es donen compte que la seva és una aposta municipal. Per dir algo.
4.- C's, UPyD. Crec que en aquest cas es faran nosa i entre una cosa i una altra acabaran quedant-se fora del Parlament. Com bé has dit, a BCN un cop has passat del 3% no et quedes amb un diputat si no amb una mica més. No crec que sigui el cas aquesta vegada.
Per tant, l'escenari que ens trobarem potser té a veure amb un altre Parlament fragmentat a 6 partits (Rcat per C's) i potser, a molt estirar, 7.
De totes formes, el debat tampoc està aquí, almenys de moment, perquè la força d'aquests partits en les dinàmiques de govern és molt minça. La gran pregunta continua sent la mateixa dels últims anys, quins seran els nivells d'abstenció?
Pronòstic: Amb prou feines passem del 50% (recordem, al 2006 hi va haver 56% de participació).
Rovira, compartim la majoria dels possibles escenaris, discrepem en un d'ells: Girona.
Ara per ara, CiU 7, PSC 4, ERC 4, ICV 1 i PP 1. Els dos últims mantindran l'escó segur. Juguem a tres. ERC té el quart per pocs vots, coses de la llei d'Hondt. Posem que el perd, i em jugue un pèsol a que se'l queda una CiU a l'alça. El PSC no va tampoc a la baixa, té un vot fidel a Girona. Així doncs, ERC ha de perdre un de cada dos vots i han d'anar fil per randa a la saca d'en Carretero perquè trega un escó. No ho veig, Rovira.
El PP i ICV porten trenta anys d'història i amb prou feines arriben a l'escó, és realment car un diputat per Girona.
Veig més fàcil els tres per Barcelona per en Laporta que el de Girona per l'exconseller d'ERC.
Ah, la llei d'Hondt, sempre tant proporcional ella...
Potser tinguis raó. Farem una cosa, al més pur estil Bartlet, esperarem a tindre més dades de baròmetres(CEO, GESOP, NOXA, etc.) i llavors continuem amb el debat.
He estat fent unes simulacions d'Hondt i surten coses interessants. Esperaré a fer unes quantes proves amb diverses xifres.
En tot cas, podem ampliar el debat, que he centrat en Girona. Els espais de competició em pareixen mooolt interessants.
Vaig una mica tard i veig que els plats ja estan servits, però coincideixo força amb tot lo dit. Remarco la idea de que AG, PxC, C' i UPyD es menjaran els mocs i que la discussió està on treurà RCat els seus diputats. En aquest sentit, haig de donar la raó al mestre Cento (no seria la 1ª vegada que encertaria) perquè el diputat que balla a Girona serà per CiU (jo diria que la batalla estarà al voltant de 500 - 1000 vots entre PP i CiU i a 1000-3000 vots entre CiU i RCat: guanyarà CiU).
Així, els diputats de RCat estaran a BCN però ja veurem a qui afectarà més.
Publica un comentari a l'entrada