TV3 i la llum de les fogueres

Explica el Llibre dels fets que Jaume I, un cop conquerida Mallorca i dominada l'illa, abans de partir cap al continent, va decidir conquerir també Menorca. El seu exèrcit no estava en el seu millor moment, però un cop allà va pensar que valia la pena intentar-ho. La tàctica va ser brillant: enviar emissaris demanant la rendició a Ciutadella mentre el rei i l'exèrcit romanien a Mallorca, tot fent un campament nocturn que es podia vore a la llunyania des de Menorca i encenent-hi centenars de fogueres perquè des de les torres de vigilància de la ciutat paregués que guaitava un exèrcit enorme i poderós. Els menorquins, veient la sort que havien corregut els seus veïns mallorquins (diguem que les espases catalanes van desenvolupar-hi una activitat intensa), van decidir claudicar sense plantar cara i van rendir vassallatge al jove rei pèl-roig.

Passem a l'actualitat. En 2011, escandalitzada, la gent es pregunta les raons del tancament de Televisió de Catalunya al País Valencià. Amb dades a la mà, ni la "catalana" té tanta audiència ni el sud de l'Ebre està entre els seus focus d'atenció informativa. És a dir, en aquesta suposada tàctica de control mediàtic estalinista dels actuals inquilins del Palau de la Generalitat tindria poca importància una televisió clarament minoritària: poca gent veu TV3 i tampoc informen sobre el País Valencià més enllà de l'anècdota. I llavors, per què arriscar-se a una (previsible?) resposta social i quedar davant del món com a censuradors que tanquen televisions al segle XXI?

La resposta és fàcil: és l'estratègia, estúpid! Tancar TV3 i aprofitar les reaccions posteriors encaixa perfectament en l'estratègia marc del Partit Popular de Camps de cara a les properes eleccions. Es pot aprofitar tàctica i estratègicament en tres aspectes diferents.

En primer lloc, efecte cortina de fum: durant uns dies, inclús setmanes, l'oposició deixarà de parlar de com el PP utilitza diners públics per pagar la campanya electoral i de com el president de la Generalitat es deixa subornar per parlar de com és de feixista i censurador. Tot allò que siga no parlar de Gürtel és una bona notícia, perquè el cas està realment complicat per Camps.

En segon lloc, perquè permet tornar a posar en agenda pública coses com aquesta, que enforteixen la seua imatge construida de defensors dels interessos dels valencians que tant els agrada i atacar el PSOE per no fer-ho. És a dir, poden exhibir punts forts i atacar el punts febles de l'adversari: PP defensa el poble valencià, PSOE s'alia amb els catalans. Sí, és un tema vell, però funciona. No tant com abans, però encara funciona. Sobretot perquè no permet una resposta clara dels socialistes a risc de ser acusats d'antivalencians.

I per últim però més important: tanquen TV3 perquè poden. I com poden, ho fan per demostrar que ho poden fer. És un pas més en l'estratègia de la por, la de fer por amb les fogueres del campament fent-te pensar que no tens res a fer perquè si plantes cara et passaran a ferro.

Diu un amic meu molt sabut que el PP guanyarà aquestes eleccions ensenyant enquestes on arrasen. I crec que té raó. El PP guanyarà les eleccions perquè ha fet creure tothom que és invencible. Que no hi ha Gürtel que valga, ací ells fan i desfan i ningú més que ells pot guanyar i governar. La prepotència com a estratègia política. Guanyaran burlant-se de l'oposició a les Corts, insultant-los i tractant-los d'inútils. Guanyaran amenaçant com uns gàngsters de barri als docents que no s'agenollen. Guanyaran segrestant el senyal de TV3 i convertint els informatius de Canal 9 en un Nodo en colors. Guanyaran arrasant el Cabanyal i el poc que queda de costa valenciana.

Es tracta d'ensenyar tant de múscul als rivals febles, d'encendre tantes fogueres i fer tanta llum davant uns habitants porucs que ningú tinga avui en dia al cap un escenari diferent al d'una majoria absoluta aixafant a les Corts Valencianes el dia 23 de maig. I el veritable problema és que aquest objectiu està totalment aconseguit, perquè les fogueres fan massa llum perquè quede la més mínima moral de victòria. A dia d'avui, no conec a ningú que considere factible una alternativa política al Consell a curt plaç.