Algú sap on està Aurelio?

Socarrats i socarrades,

Ja hem tornat els aplequeros. Eixiré un moment del meu estat de dilluns post-Aplec (com tothom sap, el dia més inhàbil de l'any) i intentaré fer una minicrònica del tema.

Com a bon periodista, començaré amb un titular:

L'Aplec torna a ser la festa més gran del món

Sí, gent. I és que un estiu sense Aplec és com un dia sense sol, com un llibre sense clímax, com Terry Gilliam sense els altres Monty Python, com Fabra sense ulleres: no és igual. I enguany, gràcies a Zeus i Apolo, l'hem tornat a gaudir en la seua plenitud més pura.

Bon ambient, rialles, cerveseta, cubatetes, mooolts amics, coneguts i saludats, musiqueta, teatre, i reivindicació de la dignitat d'una de les comarques més boniques del País Valencià, que no és altre que el meu. Com diu un amic, els Ports són les Highlands del PV. I hi ha més d'un Braveheart que ben a gust baixaria a la plana i l'horta i s'enfrontaria a l'opressor esp... ai britànic, perdó.

Especial menció per a Aurelio, l'estrella de l'Aplec. Algú sap on està? I no ens oblidem de la casa de tela, que vaig adquirir allà sobre les vuit del matí i vaig traspassar a les vuit i mitja (de fet, no tinc ni idea de quina hora era, però era de dia feia estona ja). Les hipoteques estan molt cares!

Gran, gran. Molt gran. Un autèntic plaer. Espere les fotos en impaciència.

El cap de setmana només va tindre una taca negra, quan un camioner cabró va fotre la festa (no vull ni imaginar-me què hauria pogut passar, a jutjar per l'estat del cotxe) a una gent que pujava a Cinctorres (un beset perla). Vaig passar una mala estona, però gràcies a no sé què la cosa ha quedat en un ensurt. Per favor, màxima atenció a la carretera!

Visca l'Aplec dels Ports! Ens veiem a Villores 2008!!