M'és igual si han hagut favors a Pla des d'una constructora. No és l'objecte del qual tractaré, de fet com parlava ahir amb un amic, i diu també Jordi a Tardor a l'Euromed, ara és possible que tingués més canxa electoral al País Valencià. Ens agraden una miqueta bruts, els polítics. Algú que no pot trincar una miqueta no és digne del càrrec. Som un poble estúpid? Senyor jutge, el meu client no respondrà a aquesta pregunta.
Done per sentat que Ignasi Pla ha estat apunyalat per companys seus de partit que volen que se'n vaja de la secretaria general. N'estic segur, hi ha suficients antecedents que així m'ho fan pensar, i també que la filtració anés a la SER i al Levante. Més clar aigua. I a més s'ha volgut que se sàpiga des del primer moment que ha segut algú del partit. Només ells són capaços de fer-ho.
El tema és que el PSOE-v és un cas digne d'estudi. No conec al món (és una expressió, ara no cal parlar d'EUPV) un altre cas de partit amb aquesta capacitat d'autodestrucció. Des que Joan Lerma va pringar davant Zaplana i el pacte del pollastre bis, ja fa dotze anys, s'estan cascant els uns als altres, sense pietat i sense consideració. Sembla que la més mínima menjadora val totes les traicions, i que quatre càrrecs orgànics dins un partit en descomposició bé es valen hipotecar en vots l'opció majoritària del centreesquerra valencià. La veritat, fa molt de temps que em donen autèntica llàstima.
El PSOE-v és una ànima en pena, sense la força aglutinadora del poder són un grup de famílies ambicioses de baix perfil que pacten o es traicionen depenent dels més baixos interessos a curt termini. Són gent capaç de posar-se el ganivet a la boca i atacar per un càrrec d'assessor, de mitja legislatura com a diputat provincial, de secretari d'organització comarcal, coses així.
I quin és el problema real de tot plegat? A mi la salut interna del PSOE-v m'esbara, sincerament. Però tal i com estan les coses, els valencians no ens podem permetre el luxe de tenir dos forces a l'oposició que són incapaces d'exercir com a tal, com a oposició, per baralles internes. La diferència és que mentre un projecte s'està dissenyant de nou, i ja vorem com queda, l'altre cau en els mateixos errors des de l'any 95.
Ahir Pla va agrair al ple de les Corts el tracte del PP aquests dies. No m'estranya que els populars el tracten bé, no tenen cap necessitat d'embrutar-se quan dins dels sociates se sobren ja per matar-se entre ells.
Donen vergonya, donen llàstima, què desgraciats. Quin espectacle.
El proper lema electoral del PSOE-v és: "Amb amics així, qui vol enemics?"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada