Després d'estar tota la setmana fotut i vinga la medecina, dissabte tenia un festival a Sant Boi. La gent de l'Espai organitzàvem un sarao important, festa aniversari, reivindicació de l'Ateneu Santboià com a espai de tots, etc. Paelleta, grupets, DJ Vèktor, burret, cassalla i demés. Però ai fill meu, em vaig "rajar".
El fred insuportable dels últims dies, unit al meu estat físic i al fet que la setmana que ve (divendres, de fet) me'n vaig a Dublin a un esdeveniment inigualable, em va decidir a quedar-me a casa. Dissabte nit vam anar a sopar a ca uns amics i vam acabar fent una sessió youtube-Eugenio, que la veritat és que no podia parar de riure.
I total, diumenge vam quedar per veure, en pantalla gran, la nova versió de Blade Runner, director's cut. I amics, quina gran cosa. Els que per l'edat no vam veure-la al seu moment en el cinema, no podem perdre aquesta oportunitat que ens brinda els Verdi. Vaig disfrutar com un xiquet. Peliculón donde los haya.
Podria dir tòpics com "redescubrir un clàssic" o "film al qui no l'afecta el pas del temps", però què més dóna, si podeu, torneu-la a mirar, no cansa!
"Quina llàstima que ella haja de morir"
1 comentari:
Jo he enviat una prova fefaent que el vaig veure tot al Gabinet del President per veure si em donen una Creu de Sant Jordi...
Publica un comentari a l'entrada