CIS i sensacions

L'enquesta del CIS de la setmana passada ve a confirmar, o això sembla, les sensacions que vaig tenint últimament: al març poden haver sorpreses inesperades.

L'esvoranc que està patint el PSOE a Catalunya encara està per veure i per dimensionar. Però com apunta Estratega al seu bloc, hi ha senyals que serà més profund que el de Bellvitge.

De moment, l'únic que està fent la guitza al PP és el propi PP. Interprete com un intent de tornar al centre (algun dia haurem de parlar de l'existència o inexistència del centre) la potenciació de la figura del valencià Ricardo Costa, ara coordinador de campanya. Si no canvien en mesos la imatge de tota la legislatura, de crispació i enfrontament, ho tindran difícil. I això pareix que ho comencen a tindre clar.

El repte per a Zapatero i el seu equip és mobilitzar l'electorat d'esquerra més apàtica, que és qui fa guanyar o perdre eleccions en Espanya. Recurrint a una frase molt manida, no és el centre, estúpid. És l'esquerra. I el principal mobilitzador de l'esquerra no és altre que la dreta.

Deia Antoni Gutiérrez (gràcies per citar al MMP Hub, que diria Medran), que la sensació és un element indispensable de la imatge. Zapatero és un àrbitre, afirmava, i Rajoy un guardià. Doncs de la capacitat d'en ZP de fer de Rajoy un guardià malcarat i agressiu depèn en bona part el seu èxit electoral.

Pense que encara hi ha molt a decidir. I crec que com mai la comunicació política i electoral serà un element determinant en la pugna per la Moncloa.

Estem expectants!