Acabem amb açò la prèvia de les eleccions pel que fa als partits. Ens centrarem en els partits catalans.
CiU està a una corda fluixa. Té molt a guanyar, però precisament per això té molt a perdre. Els actuals deu escons són molt pocs, necessita un increment i, sobretot, poder condicionar. En Duran se la juga del tot, sense un bon resultat té poques possibilitats de medrar en la seua carrera política. I durant els missatges de campanya, s'han equivocat. Van començar terriblement mal amb el tema "el pacte a Madrid tindrà conseqüències a Catalunya". Demoledor. És com dir no em voteu si us plau que vendré el Parlament. Després amb el tema "contrapartides per fer Bono president del Congrés". Els altres partits sempre han intentat vendre una imatge mercantilista de CiU, i ara són ells mateixos els que es tiren pedres a la teulada. Bon lema, espots acceptables, mals missatges.
ERC està just en la posició contrària. Com té molt a perdre, també té molt a guanyar. Venint dels vuit escons amb Carod-Rovira fet un Sant Sebastià, tot ple de sagetes, aguantar el tipus i mantenir grup parlamentari seria una victòria en tota regla. Les enquestes no els hi van tan malament, a Lleida i Girona han aconseguit vendre el missatge de PP o ERC. El pitjor de la campanya és el candidat (és un dels parlamentaris més brillants del país, però no dóna bé en campanya) i un espot tristíssim.
A ICV i al PSC, amb tots els respectes, com no aspiren a tenir grup propi no entren dins la categoria de partits catalans que es presenten a les generals. Ara bé, està força bé la campanya d'Herrera, pel material que hi ha, i la del PSC no dubte que siga efectiva, però em sembla autènticament lamentable que basen tots els missatges en alertar que ve l'home del sac del PP. Sincerament, lamentable. Alguna proposta, per favor? Ja està bé, home!
4 comentaris:
L'altre dia, parlant amb una persona d'edat avançada i simpatitzant incondicional d'Unió Democràtica de Catalunya, em comentava que tenia molt bona consideració de Joan Ridao com a polític. Llavors vaig tenir la prova definitiva que el candidat d'ERC no ha sabut explicar bé el seu relat i que el seu poder de mobilització de l'electorat serà nul.
Per cert, els espots de CiU no arriben ni a acceptables comparat amb els espots de les passades eleccions i el d'ERC tampoc es un espot tristíssi. Més aviat jo el qualificaria de barat.
És el tema d'en Ridao: brillant com a polític, fiable inclús, però no s'ha explicat bé. Potser haurien d'haver basat la campanya justament en la seva condició de personatge seriós, rigorós i bon parlamentari. No han sabut explicar-ho, han decidit obviar el seu paper com a candidat i han basat la campanya en altres aspectes.
És una opció. I l'espot no transmet res!
Cento, coincidim:
- Ridao és molt mal candidat. És un bon parlamentari, però mal candidat. No il·lusiona. Transmet la imatge de Polònia.
- Duran se la juga i ho sap.
Crec que la seguretat que hi ha a Catalunya d'una gran victòria del PSOE (fins i tot absoluta diuen!) els beneficiarà, tant a CIU, com a ERC, com a ICV.
Jo em mantinc en les meves impressions de que el partit està ajustat. I, tu?
La sensació, que és un dels criteris amb més marge d'errada, em diu que Herrera ho ha fet raonablement bé, tot i que el tercer escó el té ben lluny; Duran s'ha equivocat en els missatges de campanya, i això el pot perjudicar, i en Ridao, mal candidat, ho ha fet bastant bé l'última setmana.
10 - 6 - 2
De totes maneres, ara tinc massa variables al cap per fer una predicció encertada. Sóc més de l'anàlisi que de la predicció, però alguna cosa em continua donant mala espina... Sempre hi ha alguna sorpresa, i el que ha de passar mai passa:
Al 93, guanya Felipe contra pronòstic. Al 96, Aznar no respon expectatives. Al 2000, majoria massa absoluta. Al 2004, bum i fora. Sempre passa algo que trenca les previsions "normals"
Publica un comentari a l'entrada