Un dels meus millors amics, Gerard, un germà com aquell que diu, ha segut esta nit pare d'un xiquet que li diuen Marc. Ha pesat 3,4 quilos i és guapíssim. Ha eixit a la mare, Rosa. És el primer amic-germà que té un "nano" de la quinta 99 de Periodisme UAB. Serà un xaloner com déu mana.
Quan m'ho ha dit no he pogut més que plorar d'alegria, literalment, pels pares, per tota la família que el rebrà i per tots els amigatxos que ja tenim un xiquet al que malcriar. Val, sí, m'he posat tendre, però és que és boniquet, boniquet, i això que només l'he vist en fotos.
Són d'estes coses que t'omplin d'alegria i no pots més que expressar-la per tots els mitjans possibles. I el bloc és una d'elles.
Res, volia compartir este moment de joia en tots vosaltres.
Enhorabona pares!
2 comentaris:
ai, que t'ix l'instint paternal!! Qualsevol et veiem a tu igual...
ciber-besets sense instint
Lucrècia perla, no confonguem l'instint paternal en l'instint malcriador que tenim el valencians...
Que un és sensiblón (a les cinc del matí després de passar per la Damm en cervesa a un euro i fer-me vinga patxarans a l'Euskal Etxea, més), però també sensat!
Publica un comentari a l'entrada