divendres, 10 d’octubre de 2008

Il fare politica

Ahir vaig anar al Verdi Park a veure, dins "El documental del mes", Adéu Revolució, (Il fare politica) (Hugues Le Paige, 2005). Tracta de la relació de quatre persones de Mercatale, un poble de l'anomenada Toscana Roja que en la postguerra li deien "la Piccola Rusia", amb la política i la militància al Partit Comunista d'Itàlia.

És un film molt interessant, i que tot i que se centra més en els personatges que en el partit o la discussió política, serveix per observar el procés de descomposició del PCI, el partit comunista més important d'Europa Occidental després de la Segona Guerra Mundial. El documental es fixa en com viuen la política aquestes quatre persones, que de compartir militància i plantejaments en 1982, emprenen camins ben diferents fins 2005, any d'edició de la pel·lícula. És un procés paral·lel a la desaparició dels pòsters de Ho Chi Minh i Lenin de la Casa del Popolo.

Recordem que el PCI es va refundar en caure el mur de Berlin per transformar-se en el Partito Democratico della Sinistra (PDS), que després esdevindria el Democratici di Sinistra. En el camí van perdre l'escissió Rifondazione Comunista. Les diferents marques han anat formant part bastant assíduament de les coalicions d'esquerres que s'han enfrontat a Silvio Berlusconi, amb diferent sort.

Dels quatre protagonistes del documental, només un continua militant a DS en 2005. La resta han deixat la militància activa en gran part pel canvi de concepció de la manera de "fare politica", per la substitució dels partits de masses, que eren una eina potentíssima de socialització i participació comunitària, per una militància passiva que tres dels nostres protagonistes no accepten de cap manera. I això que com diu Carlo Giuntani, un dels personatges, és més fàcil continuar que deixar-ho. Perquè tots tenien el compromís i la participació política a l'ADN personal i no és fàcil canviar-ho.

És bastant recomanable, en definitiva.

4 comentaris:

Albert Medrán ha dit...

això que dius, es nota quan vas a Itàlia

marina ha dit...

bona resssenya, sí senyor. no l'he pas vist, el documental, però me n'han agafat ganes!

.. puc fer una "aggiunta"? un monòleg de Giorgio Gaber on, a la seva manera, fa un repàs de la qüestió

subtitulat no hi era!

:)marina:)

marina ha dit...

ai és clar..

el link

http://www.youtube.com/watch?v=emoFu3iejiQ

Cento ha dit...

Marina, una delícia de vídeo! Llàstima entrendre'l a trossos... Gràcies!