dimecres, 8 d’octubre de 2008

US Elections: un sopar en joc

Tinc un sopar jugat en ma mare a què Obama guanya les eleccions. Ella manté que un afroamericà encara no pot arribar a ser president de la primera potència mundial. Ens el vam jugar fa cosa de mes i mig, quan la cosa no estava molt clara, però el dissabte passat li vaig dir mig en broma que anara preparant uns eurets perquè la cosa està decantada.

Decantada, sí, però no solucionada. Això només ho sabrem el dia 4 a la nit, la matinada a la costa est (de la península). Tot i això, a vint i escaig dies de l'election day, tots els indicis apunten a la victòria demòcrata.

Així ho diuen les enquestes i experts com Karl Rove (principal assessor de Bush, dit l'Arquitecte). Obama està fregant, si no ha traspassat ja, la tanca dels 270 vots electorals. Podria permetre's el luxe de perdre a Ohio i Florida i encara així guanyaria el matx. El debat d'ahir, amb una clara victòria del senador d'Illinois, probablement accentuarà la tendència els propers dies.

Podríem inclús viure el fenomen conegut com a "bola de neu": quan és molt evident la victòria d'un contendent, molta gent tendeix a donar suport al probable guanyador per raons d'acceptació social. Si és així la derrota de McCain podria ser escandalosa.

Però algú creu que en més de vint dies la maquinària republicana no reaccionarà? Jo no. Encara queda partit per jugar. Ho han demostrat els últims atacs a la integritat patriòtica d'Obama. De moment poc efectius, però i si hi ha noves dades, nous fets que abonen aquesta idea? Hi ha temps suficient per instal·lar-la al subconscient col·lectiu. I si no és aquesta, alguna altra carta quedarà per jugar al partit de l'elefant.

Perquè de moment, la veritat, estan fent una campanya realment fluixa, que a més no s'ha vist beneficiada per la crisi financera nordamericana. El plantejament de referèndum sobre la figura d'Obama no ha quallat, Sarah Palin és un bluff, McCain ha patinat greument amb economia i els cara a cara no han servit els interessos republicans.

La campanya de Barack Obama ha viscut de la inèrcia de les primàries i s'ha fet més clàssica. Tampoc han destacat els seus moments brillants, però amb el vent a favor a cops més val no moure's i no arriscar.

De totes maneres, jo encara espere un cop d'efecte republicà. Em resistisc a creure que ja no hi ha partit quan tot just estem a meitat de la segona part. El sopar encara no el done per guanyat.

1 comentari:

Medrán ha dit...

crec que som molts els que estem expectants davant del cop d'efecte...