De Parlaments autonòmics

Uf, feia ja dies que no publicava res. Entre viatges, canvis de feina i d'horari i excés d'activitats he anat molt liat. Però bé, hi ha moltes coses a explicar.

Vaig estar a l'inici de la campanya de les eleccions al Parlament de Galícia. Va ser un viatge collonut, per inesperat. Vaig tenir una setmana de vacances per sorpresa i res, un avió i cap a Compostela. Hi conserve molt bons amics del meu Sèneca allà, fa ja cinc anys. Un d'ells és coordinador de zona de la campanya del BNG, a la Costa da Morte. Per tant, vaig fer un intensiu d'organització a nivell de base, un parell de mitins amb el candidat Anxo Quintana i m'ho vaig passar d'allò més bé. També vaig tenir converses més que interessants amb periodistes locals sobre el paper dels mitjans en certs aspectes d'aquesta campanya, com el conflicte lingüístic nou de trinca o l'animadversió extrema que li ha agafat La Voz al Bloque, que pot estar relacionada amb algun concurs eòlic i amb algun nou mitjà de comunicació que ha aparegut al panorama gallec.

I com ja vaig dir al seu moment en un article al Crònica, la cosa no està tan clara com sembla. La desmobilització és una seriosa amenaça pel bipartit. Feijóo està espectant, mentre Touriño segueix en la seua línia, és a dir, ninguna, i Quintana ha esbarat i caigut amb un mitin amb gent gran. Compte amb diumenge.

Però el tour electoral segueix. The show must go on. Divendres vinent la matriu dels Setze de Washington, més algun fitxage estrella del mercat d'hivern, agafem els trastos i cap a Bilbao, que hi ha eleccions al Parlament de Gasteiz i tenen un alt interès comunicatiu i polític. L'agenda de trobades fa enveja, amb candidats de diferents partits, assessors i analistes de primer nivell. I visitar Euskadi sempre és un gust. A més, en aquest viatge ja no tindrem la unanimitat en el desig que hi havia a les eleccions nordamericanes. Hi haurà discussions, i enceses, sobre el pronòstic electoral.

Avui precisament observava amb atenció les enquestes d'El Mundo i El País. Si bé totes coincideixen a marcar una evident tendència a l'alça del PSE, que podria arribar a disputar l'hegemonia al PNB, hi ha certes dades interessants. Pel que fa a valoració de gestió, de líders i de confiança, Ibarretxe i PNB són els clars vencedor. Així doncs, hi ha dues tendències a les enquestes: el PSE va amunt però el PNB es percep com el partit que ha de governar. El lehendakari, que hauria d'estar cremat, supera en valoració a Patxi López, el fresc i modern.

En tot cas, com l'altre dia xarrava amb una bona amiga que es dedica a açò dels estudis de camp, si les enquestes sempre s'han d'agafar amb pinzes, a Euskadi encara més.

Ho explicarem, i tant que ho explicarem!