Primer article a l'Observatori Obama

Us penge el meu primer article, publicat ahir, a l'Observatori Obama. I us deixe que me n'he d'anar a l'aeroport perquè me'n vaig a viure, en viu i en directe, l'inici de campanya a les eleccions al Parlament de Galícia. Ja sabeu que a mi m'agrada, allò. Estaré per tant uns dies desconnectat. Salut!

Per si algú en tenia algun dubte, els primers mesos d’Obama a la presidència estaran dedicats gairebé exclusivament a la crisi econòmica. Ho va deixar ben clar ahir a la nit, en la primera conferència de premsa en directe des de la nova oficina, en prime-time. La crisi va per davant de qualsevol cosa, també de la cooperació bipartita a les cambres. Si els republicans no volen actuar, allà ells. “La inactivitat pot convertir la crisi en catàstrofe”, va dir textualment.

Això no és més que un exercici perfecte de coherència comunicativa i política. La preocupació dels nordamericans és la crisi econòmica. No és la política exterior. No és la cooperació entre partits. No és la seguretat i el terrorisme. Ara mateix res d’això fa ombra en importància a la crisi econòmica i al depauperament de la classe mitjana.

Justament aquí va dirigir el gruix dels seus missatges l’equip d’Obama a la recta final de la campanya. La crisi i l’afectació a la middle class. Només cal mirar l’infomercial de 27 minuts quan faltaven pocs dies per l’elecció. Per tant, coherència. S’està dedicant al que va prometre dedicar-s’hi.

I comunicativament gesticula amb encert. Abans de la roda de premsa, ha explicat el seu pla a una reunió a l’ajuntament d’Elkhart, una xicoteta localitat d’Indiana impactada per l’atur. Presenta les mesures primer a aquesta classe mitjana, la que pateix, la que demana atenció.

Després, a la Casa Blanca, davant els mitjans, explica bé les dades, sense maquillar, amb símils efectius: l’últim mes s’han perdut gairebé 600.000 llocs de treball, l’equivalent a tots els llocs de treball a l’estat de Maine. Per això hi ha el seu pla, i per això hi dedicarà tots els esforços de la seua presidència.

Comença la legislatura i el nou president s’arromanga decidit i diu “anem per feina”. És el que va prometre. Ho fa i ho explica, utilitza símbols potents i comunica bé. Un president que treballa contra la crisi i trepitja fort. És el que els nordamericans volen i és pel que molts d’ells el van votar. I per això el que fa està ben fet.