diumenge, 14 de juny del 2009

Ara, País Valencià. Reflexions i experiències de la generació que ve

Aquest és el títol del tercer llibre de la sèrie "País Valencià, Segle XXI", editada per la Universitat de València i Valencians pel Canvi. Com molts de vosaltres sabreu, és una exposició coral de diferents visions del País Valencià des d'una perspectiva fusteriana (en el sentit més ampli i heterodox de la paraula) per tal de reivindicar el discurs polític del valencianisme i la seua vigència en ple segle XXI.

Són tres volums, i en ells hi escriuen personalitats del món social, acadèmic i polític valencià. Hi ha noms de generacions diverses, des d'aquells que ja van treballar en la clandestinitat i van bastir els pilars del nacionalisme en la transició fins als que la Batalla de València els sona només de veure-la a "Del roig al blau". Només hi ha una cosa en comú: tots provenen de la mateixa fusta, tot i que cadascú ha treballat el tronc fusterià com ha volgut, i de fet algunes formes derivades es poden considerar gairebé antagòniques.

Bé, hi escriuen personalitats i també altra gent, com un servidor. He tingut el gust de participar al tercer volum, el de les visions de la generació que ve (o que ja està ací, segons com es mire). Jo he parlat d'allò que crec que més controle i he estudiat: el discurs polític. Al meu article he mirat de fer una anàlisi del discurs de la dreta sucursalista valenciana i he apuntat algunes possibles receptes per fer-li front. Tot d'una forma sintètica i, ja em perdonareu, poc acadèmica, coses de la deformació professional.

En aquest web podeu veure més informació sobre el llibre, que tot just està eixint de la impremta, i els altres dos volums. Hi podeu consultar la presentació del llibre, escrita pel seu coordinador, el gran Jordi Muñoz (que participa amb un article al primer volum), i dos articles, el de Marc Peris i el que he escrit jo.

Vos recomane fer-se un passeig pel recull de premsa i observar la polèmica entre l'editora i La Vanguardia. Curiós, no ens enganyem, i aclaridor.

Bé, jo frise per llegir la resta del llibre, amb signatures tan importants com les de Gerard Fullana, Adelaida Ferre, Francesc Felipe, Xavi Sarrià, Violeta Tena, Francesc Vila... i molts d'altres. Un plaer veure el meu nom al seu costat.

Ja em direu que vos ha paregut la cosa.

5 comentaris:

Albert Medrán ha dit...

Òndia Cento! Quina gran iniciativa! Hi surs amb foto i tot al llibre?

Vicent Martínez ha dit...

amb foto no crec, de fet pel bé de la publicació no és massa recomanable...

Sergi ha dit...

Hola Vicent, soc Sergi Pitarch periodista i autor del bloc www.canviemlarealitat.com. En estos moments estic fent un treball d'investigació per a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua sobre la importància del la blocosfera en la difusió del valencià a internet. Estic fent un inventariatge de tots els blocs fets al País Valencià o per valencians i valencianes. En un futur passaré una enquesta a tots els blocaires per conèixer les seues motivacions. Si t'interessa col•laborar només hauries de contestar a l'enquesta que us passaré a tots en un futur. Però em faria falta un correu de contacte. Si vols més informació el meu correu spitarchtreballavl@gmail.com

Periodista ha dit...

Hola Vicent,
Jo també sóc periodista a València (quina cosa més difícil!!). Només dir-te que m'acabe de llegir aquest llibre, "Ara, País Valencià" i el teu article em pareix fantàstic. Precisament la reflexió que fas crec ja l'hem fet tots aquells que som un poc crítics amb la política. Però crítics tant en un sentit com en un altre. Però el que més m'agrada és com has estructurat la informació i, sobretot, que ofereixes sol.lucions, les quals, possiblement no han advertit ni tan sols els polítics socialistes valencians.
Enhorabona per les teues reflexions i per fer-les públiques.

Cruz

Vicent Martínez ha dit...

Eps gràcies Cruz! Agraïsc sincerament les teues paraules.

Si vols pots anar el proper divendres a la presentació a València (arriba tard, però arriba) el proper divendres 18 de desembre a les 18.30 a la sala d'actes del Campus Tarongers, si no vaig errat. Hi aniran molts dels autors i autores d'articles, jo no crec que hi puga ser, i em fot. Segur que estarà de luxe!

Una abraçada