dimarts, 21 de juliol de 2009

95 millor que 40

Val, sí, he tardat un mes. Coses que passen. I m'he quedat amb temes a comentar, i tant! I això de Rita avui... però no parlaré d'això. Parlaré de futbol i comunicació, veges.

Per què el Reial Madrid ha decidit gastar-se un potosí en fitxatges? La gent es tira les mans al cap, assisteix incrèdula a tal dispendi, creu que Florentino ha embogit, que on anirem a parar... Però realment, algú creu realment que el Reial Madrid tenia una altra opció?

La "Casa Blanca" estava atrapada i ferida de mort. Havia vist al seu arxienemic, el Barça catalanista de Laporta, fer la millor temporada que se li recorda a un equip des de la invenció del futbol. Una barbaritat, un triplet amb un joc impecable, una plantilla amb jugadors salvatges que són els millors del planeta a la seua posició i un entrenador que enamora quan parla i quan fa jugar. Són arguments aclaparadors que haurien deixat KO a qualsevol rival, un projecte incontestable. O no. Si el joc no t'agrada, canvia'l. Replanteja la situació i gira-la al teu favor.

El senyor Florentino Pérez i la seua gent, que de negocis i màrqueting en saben un ou, han trobat la recepta perfecta: que tothom deixe de parlar del Barça, esborrar la sensació d'admiració col·lectiva i fer que els ulls tornen a mirar i les boques tornen a parlar del Reial Madrid. És allò que es diu portar la iniciativa en campanya. Aplicable a eleccions o qualsevol campanya de comunicació. Jo marque agenda, tothom parla de mi.

Gastar-se més de 200 milions en tres fitxatges forma part de la pròpia estratègia. Si Ronaldo hagués costat 40 milions en compte de 95, creieu que l'efecte hauria estat el mateix? El preu desorbitat, contràriament al que molta gent creu, juga a favor del Reial Madrid: augmenta les dimensions del fet en sí. Augmenta la llegenda de Florentino i abona la imatge de marca del Madrid en el mercat, que és el que realment importa. És l'equip més gran del planeta perquè fitxa als jugadors més cars i tothom l'admira.

El Reial Madrid no podia viure impassible la borratxera d'èxits blaugranes, la confirmació del "més que un club" i del model d'excel·lència de Laporta i Guardiola. Com amb talent futbolístic, estil de joc, cantera i carisma de l'entrenador no pot competir, canvia el terreny de joc i juguem en la gespa de les despeses en fitxatges i les grans presentacions, retransmeses en directe al voltant del món. La grandesa, l'opulència i els fastos. I això, com a Madrid enlloc.

Així doncs, què són els fitxatges dels Cristiano Ronaldo, Kaká i Benzema? Un gran, caríssima i encertada operació de màrqueting, o com desfer la màgia d'un triplet en quatre dies i ser el referent futbolístic del món sense haver jugat cap partit. Bravo Florentino.

2 comentaris:

Carlos ha dit...

Totalmente de acuerdo, aunque "la mejor temporada desde la invención del fútbol..." jeje.

http://cecubo.org/2009/05/14/la-estrategia-de-florentino/

Mitrídates ha dit...

Quanta raó tens!

PS: Encantat de coneixer-te a festes d'Orba... els valencians necessitem un VM! xD