El cas Gürtel, aquell que havia d'acabar en un judici a Camps per rebre quatre ridículs tratges, aquell que ha construït des de les seues pàgines el diari El País, aquell on s'han confós els interessos mediàtics, polítics i judicials, se n'ha anat a fer la mà. Com era d'esperar, si un recurs que es resoldrà d'ací un any no ho esmena, el Poc Honorable no serà jutjat. Collons, algú s'havia pensat que passaria per la banqueta dels acusats! Va, home!
En esta bugada hem perdut més d'un llençol. No s'ha investigat allò que s'hauria d'investigar: les adjudicacions arbitràries a la trama corrupta del Correa, el Bigotes i la mare que els ha parit. Hem demostrat, un cop més, que allò de la separació de poders ha passat de moda. No sé a qui li vaig sentir que Montesquieu es deu estar remoguent a la tomba. Ni el TSJCV serveix per jutjar amics personals del seu president, ni la Fiscalia serveix per res més que teledirigir causes contra rivals polítics.
Tampoc el periodisme ha quedat ben parat. Llegir als diferents diaris les informacions sobre Gürtel ha estat vergonyós. Això del quart poder fa riure. I no vull parlar de Canal 9, que acabe de dinar.I la classe política? Ai mare. El protagonista de tot plegat, el tal Camps, ha mentit descaradament. En seu parlamentària i judicial. I no passa res. El PP s'ha enrocat en la bandera per defensar-se i, gràcies a l'actitud il·lusa dels socialistes, en una escalada d'oposició anodina i mal dirigida, sumada a un govern espanyol suïcida i patós, se n'han ensortit. Alarte, fill meu, no tens res millor de què parlar que de rescursos? I el Bloc ha comprat l'actitud, i tot i que va intentar redirigir el focus del tema cap a la trama corrupta d'adjudicacions i no centrar-la en Camps, no se n'ha sortit.
En definitiva, ens hem passat tots sis mesos representant un circ, el circ que és avui dia el País Valencià, amb una salut democràtica comatosa, uns representants polítics entre la corrupció i la inutilitat i unes institucions desprestigiades que no compleixen cap funció encomanada. Un circ ple de pallassos, on després de mig any tenim a un Consell més fort que mai i una oposició més perduda que mai, mancada d'estratègia a mig i llarg plaç. Perquè no calia ser Nostradamus per saber que la farsa dels tratges acabaria arxivada. En sis mesos on s'ha demostrat més que mai l'obsolència d'un sistema econòmic improductiu i generador de mancances presents i futures. Però calia parlar dels tratges, es veu. Il·lusos.
La necessitat d'una reacció horitzontal, des de baix, regeneradora i fresca, cada dia es va fent més imprescindible. Ja en parlarem un altre dia.
3 comentaris:
Anava a dir que el sistema no fuunciona, però ben al contrari, el sistema que s'ha creat funciona a la perfecció, és una meravellosa màquina de control mediàtic i del pensament. De fet, la gent ja no pensa ni te opinió (tu i 4 perduts més sí ho intenteu) ja que no cal. Mira, una feina que s'estalvien alguns.
M'interessa això que dius de la resposta... per a quan el Moviment dels Valencians Desficiosos?
Jo crec que és l'hora d'un canvi generacional en la manera de fer política i comunicació social al País Valencià. Portem molt de temps queixant-nos, i pensant que estàvem sols en les nostres cabòries, però de cop i volta descobrim que de forma autònoma som un bon grapat que, cadascú amb una formació, d'un poble i d'un pare i una mare, estem en les mateixes conclusions. Que hi ha un espai, el del valencianisme il·lusionant, cívic, honest i transformador, que porta 30 anys orfe. Ja tardem en trobar-nos i fer possible que a aquesta xusma li quede, com a màxim, una legislatura més. Ja parlem!
Sí, cal una reacció, i en tots els àmbits. El polític, n'és un. Ja hi ha, és clar, un partit polític que pot i ha d'ocupar un espai que hi és, un espai que en la mesura que siga ocupat encara hi serà més. Cal, des del meu punt de vista, que el BLOC assumisca amb fermesa la seua condició de partit nacional i cal, també, que des de fora del partit aquesta eina política siga reconeguda com l'eina política necessària: implicant-se, fent-la pròpia, canviant-la, redreçant-la, llançant-la cap on li pertoca.
Regerar és regenerar-ho tot, inclosos els moviments (polítics, però també socials i comunicatius, i culturals) que treballen pel País. Faena, molta faena...
En fi, que cadascú parla d'allò que li queda més a prop, però que en resum, Cento, estic (tristament) d'acord amb el que dius.
Publica un comentari a l'entrada