Avui hi ha hagut a València la presentació de la nova coalició Compromís, on Bloc, Iniciativa i els Verds ens conviden a participar d'un tercer espai a la política valenciana al marge de PP i PSOE.
Si heu anat llegint el bloc no han faltat ocasions on he parlat de l'antic Compromís, aquella sopa de lletres (EUPV-Bloc-EVPV-EVEE-IR) que es va presentar a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007 amb una sort amb prou feines discreta. Allò era una cosa mal feta, tard i sense ganes, que transpuava oportunisme i molt, molt mal explicada. El logo era una suma dels logos dels cinc partits que la composaven, els partits van fer campanya per separat i van haver fortes polèmiques internes al respecte.
Analitzem la nova coalició. No en són cinc, en són tres. Quasi els mateixos però canviant Esquerra Unida per una escissió que ningú sap quants en són. L'objectiu és paregut: entrar a les Corts. Almenys ara el tempo és correcte. Però, què ens transmet l'acte de presentació? Que la cosa acabarà malament perquè és la versió 2.0 del mateix fracàs. M'explique.
El nom previst és Compromís. Enric Morera defensa que és un valor i jo crec que està equivocat. El mot Compromís evoca discusions, escisions i desmais. I si evoca alguna cosa positiva és l'oratòria de Mònica Oltra, quan el cap de llista és Morera. Que per cert, la tardança en el relleu del Síndic al grup parlamentari és per estudiar a les facultats...
Ho han fet els tres "líders" (tres partits, tres líders de la maneta) i mostrant un cartell on es llegia Compromís i es veien tres logos. Si no tens nova imatge gràfica no et presentes, i si la imatge gràfica han de ser els tres logos no et presentes, però ni a les eleccions directament.
Els tres líders han estat sols, amb una taula menuda i en un escenari... cutre. L'escenografia ha brillat per la seua absència. El vídeo del Bloc comença amb una frase de Morera que no té res a vore en l'acte, fent broma als periodistes, que ja em dirà algú què pinta al vídeo del web. I no hi ha nota de premsa.
Els missatges transmessos pel tres han estat diferents, però no complementaris. Ja s'ha parlat de pactes postelectorals. El mateix conte de la lletera que se li va trencar al cap a Glòria Marcos. Aquestes coses, juntament amb altres detalls amb els que no m'estendré, donen la impressió inequívoca que s'estan repetint els errors de fa tres anys. Massa cares, massa logos, manca de missatge nítid, incoherència comunicativa, sensació d'improvisació i, sobretot, d'amateurisme. En compte de canviar un relat perdedor, s'ha decidit reforçar-lo.
El que se'ns escapa a més d'un és per què s'empenyen en fer les coses malament de nou. Enquestes a la mà, hi ha gent suficient per articular un espai nacionalista i de progrés al País Valencià. Però si la gent no t'ha comprat la primera part del llibre, per què vens la segona? No serà millor mirar d'escriure un llibre diferent, amb més autors i un altre argument, i que, sobretot, tinga un altre final?
9 comentaris:
Estic totalment d'acord amb tu, però queda temps per fer-li una revisió al llibre abans de les eleccions.
No cal revisar el llibre. El que cal és reescriure-lo sencer, canviar-li la portada, els personatges i la trama. Cal un nou llibre.
Per cert, que cutres, a la taula dos cartells, apegats amb celo o bluetac, un d'ells tort... quina tristor, com el logo, qui ha estat el brillant dissenyador?
Miquel
lamentable. queda temps, però també queda poca esperança...
cada dia em venen més ganes d'exiliar-me a Kazajstan. On les dones son dolces, el petroli barat i pots contratar a un assasí per menys de 1000 euros
M'han convidat al Facebook al grup, literal, "BLOC-INICIATIVA-VERDS: COALICIÓ COMPROMÍS". No podria ser més llarg? Això és una marca??
Ara, abans que Kazajstan... Micronesia, on segur que estaria a la selecció de futbol
Pot ser que en micronesia vejes a un VERD i tot... jo en 8 anys de militancia al bloc no n'he vist mai a ningun... ai senyor unes altres eleccions a la paperera... i encara queda més d'un any!
La marca unitària ja existia, i era BLOC, per això es va fundar fa deu anys el partit, per unir grupuscles, independents i partits, i va funcionar raonablement bé: van passar de militar unes 1.200 persones al nacionalisme polític a fer-ho 1.800.
Amb Compromís 1.0 es va "descobrir" la "drecera tramposa" de pactar sense importar amb qui, o fins i tot amb quin programa o objectius, sinó només "per a què". I el per a què esta i estava ben clar: "per a aconseguir escons". Escons, i punt. I què faran eixos diputats? Ah, cadascú el que vulga: uns AVE sí, altres AVE no, uns força nacionalista, els altres esquerra del PSOE...
La reedició de Compromís només podia ser pitjor que la primera perquè ara no està EU, que és qui "garantia" eixos escons. Ara, es pot aconseguir (bravo!) conjugar el pitjor de Compromís (tot) llevant-li l'únic positiu (2 escons per al nacionalisme).
Pitjor impossible.
I, com dic, amb Compromís es va "legitimitzar" un camí de pactes-amb-qui-siga molt perillós (ja s'està veient les conseqüències).
Em vaig oposar al Compromís 1.0, entre d'altres motius, pel que pensava que passaria després de les eleccions de 2007: Conflicte (que ja es veia vindre amb la desconfiança total entre les forces que pactaven), manca de línia política clara (que poquet es va parlar de programa abans de les eleccions), caos mediàtic (cadascú tirant cap al seu costat), confusió al electorat (en les eleccions locals el nacionalisme era constructiu, en les autonòmiques tocava adéu pp)... i ara, açò, la pitjor de les conseqüències, el Compromís 2.0, una reedició igual de poc sincera i de poc engrescadora però, a més, "aigualida" electoralment (algú es pensa que IPV pot aportar realment tants vots com per a garantir al nacionalisme l'entrada a les Corts?).
Ja té collons haver de tirar a faltar aquell 4,8% autonòmic d'un opció nacionalista al 2003... Un partit que volia ser fort (BLOC) i representar una opció clara (amb tots els problemes que es vulguera, però amb la voluntat de fer-ho), coaligat amb una opció molt minoritària (Esquerra Verda) que feia paper d'opció molt minoritària, sense sobrerepresentacions falses que, a l'hora de votar, en fa l'efecte que no enganyen ningú. A algú li sembla seriós que el senyor dels Verds-que-només-són-dues-persones o la senyora Oltra, líder d’una escisió-que-mai-no-s’ha-presentat-a-eleccions poden ser presentats com a ‘iguals’ des d’un punt de vista de representativitat social i política que Morera, Secretari General d’un partit amb 300 regidors i més de 20 alcaldies?
En fin... tots cagant i un fugint, que diuen a Castelló.
Miquel.
Miquel, plas plas, c'est ça. L'operació és nefasta a tots els nivells: intern per vosaltres, electoral i estratègic per tots. Burros!
Socarrat, Miquel, gràcies per les vostres aportacions.
Jo vaig quedar ben decebuda del primer Compromís i també sóc bastant escèptica amb el nou.
Que no s'haja aprés dels errors diu molt sobre l'arrelament dels interessos privats per sobre dels generals. Ergo no hi ha projecte de país, perquè no hi ha voluntat de construir, si no de patrimonialitzar el poder. Una rèplica de l'electorat, que anem a votar com si anàrem al futbol (quan hi va): a fer suport incondicional a l'equip de la seua vida. Em recorda a les coalicions electorals italianes.
Ah! També propose observar el que fa el nou rector de la Universitat.
Una abraçada d'una valenciana de Poble Nou!!!
Publica un comentari a l'entrada