Al grup parlamentari del Compromís ja hi ha dues faccions ben diferenciades, més encara després de l'expulsió de Mònica Oltra i Mireia Moià (Esquerra i País) d'Esquerra Unida. Llamazares vol mediar ara perquè veu que sense el suport de la gent d'EiP cada dia està més abandonat davant els pit-bulls ortodoxos del PCE, però fill meu, cadascú té el que es busca. I els valencians no estem per a solucionar crisis dels altres, ja en tenim prou nosaltres.
Doncs bé, pareix ser que la convergència entre Bloc i EiP (o Iniciativa pel Poble Valencià, que es dirà ara) és un fet. Ho he pogut contrastar en alguna conversa informal. Cada cop que hi pense em sorgeixen diferents postures. És desitjable? Destriar el gra de la palla, sempre és desitjable. És positiu? Una acció política nítidament nacionalista, sense tuteles externes i menys encara del PCE, sempre és positiva. S'han fet les coses bé? Definitivament, ha segut un desastre.
Un desastre perquè des del primer dia s'ha fet tot a la llum pública. El circ mediàtic de les negociacions del CPV, del pacte, de les discrepàncies, de la poca capacitat d'alguns líders polítics. El circ mediàtic de la pràctica ruptura del grup parlamentari, destitucions, desmais, declaracions públiques. Un desastre.
Si ens hem de posicionar a favor o en contra d'una coalició, federació o pacte entre forces nacionalistes d'esquerra valencianes, em posicione a favor. Ara bé, crec que caldria exigir una mica més de seriositat i diligència per part dels dirigents dels partits, perquè un nou episodi de vergonya pública potser hi hauria molts que ja no el suportaríem.
Queda crèdit, però s'acaba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada