Avui puc llegir un apunt al bloc de Saül Gordillo que verbalitza bastant bé molts dels pensaments que tinc sobre allò que passa al carrer Calàbria. A can Esquerra esperen tres mesos que, lluny de reforçar una opció transparent i democràtica, sembla que acabarà amb un escenari dantesc.
L'altre dia vaig creuar un parell de paraules amb un conegut que forma part d'una de les faccions en competició. I creu que jo també, cosa que em sorprèn, la veritat. Sempre comença la conversa amb un "com ho veus?". I jo, que no tinc cap interès en que aquesta persona sàpiga com ho veig, més que res perquè no li importa, responc amb un lacònic, "bé, mira, anar fent". La frase que em va dir va ser demoledora: "Bé bé, hi ha merder, que és el que ens convé. Ens ha anat bé això de les eleccions". En fi.
Més enllà de l'anècdota, em sembla significatiu. Si alguna persona s'estima una opció política fins el punt de ser-ne militant no pot dir que convé el merder. I menys encara alegrar-se d'una patacada electoral de les que fan història. És al·lucinant! És simptomàtic de l'excés d'amor que certa gent d'Esquerra Republicana de Catalunya sent cap al seu partit, que els porta a creure que és seu. I aquí és on rau un dels principals problemes de tot plegat: els partits no són de ningú, ni del seu president, ni del seu secretari general, ni dels seus quadres, ni tan sols dels seus militants. Els partits són útils només si acompleixen una funció de representació d'una part de la societat. Si no, són només la representació d'un gueto.
En conseqüència, la gent que enarbola les essències, la veritat, l'autenticitat, sol ser aquella que té por al camp obert, a la competició política real. No estic parlant de renunciar, estic parlant de sumar.
4 comentaris:
Subscric plenament la idea, però, allunyat de la lluita interna que hi ha al partit, haig de reconèixer que estic d'acord en una part del que deia el "conegut". El resultat de les eleccions forçarà al partit a donar un nou impuls que cada vegada era més necessari. Fixa't que actualment esquerra torna a ser el centre d'atenció que feia temps havia perdut i si el partit és capaç de fer servir aquesta atenció per donar el missatge adequat, confio que esquerra podrà tornar ben aviat a un cicle creixent. El problema serà si no ho aprofiten i segueixen mostrant aquesta imatge nefasta com fins ara. Espero que tota la batalla mediàtica que estan fent tingui un rerefons més profund que les ganes de protagonisme d'uns quants.
Però com ho van a aprofitar si reconeixen públicament a un quasi desconegut que convé el merder? La veritat, es pot ser ximple i pensar que convé el merder, però dir-li-ho al primer que et trobes per ahí... no és un bon símptoma, no.
Com apunta el Saül al seu bloc, és molt fàcil clavar-se en els problemes d'Esquerra, bàsicament perquè ells volen posar-t'hi si ets periodista. Però tot plegat és bastant lamentable.
Jo també m'he trobat amb algun conegut que m'ha dit el mateix que et van dir a tu.
En resum, força descoratjador. Si aquesta és la lluita política que veuen normal, ells s'ho faran, però anant així, quan al juny guanyi una "facció" l'altra facció perdedora estarà 5 anys fent oposició clara i dins del partit, i així no es pot crear rés de bó.
Salut i felicitats pel blog!
Totalment d'acord e-xaps.
Gràcies i salut!
Publica un comentari a l'entrada