Al País Valencià, el bipartidisme és ara el gran dominant. Després de perdre l'escó EU, ara mateix el país de Joan Fuster té tanta personalitat política pròpia com qualsevol Castella, Andalusia, Extremadura i tantes altres representants de l'Espanya espanyola. És a dir, ninguna. I el problema és que el bipartidisme crema el terreny, és com Àtila, per on passa després ja no creix res.
Els resultats del 9M són brutals. El PP continua arrassant a l'estil blitzkrieg front un PSOE-v que en conforma en aguantar mentre es dessagna en baralles internes i eternes, i un espai d'esquerra i nacionalista que només fa que assajar fórmules inservibles per mal explicades (sense pàgina web és difícil, per altra banda). Per un espectador és difícilment inteligible el per què de tot plegat.El camp del nacionalisme fa temps que viu entre la desorientació i el desànim. Sempre s'ha parlat que un nacionalisme cultural o cívic no s'ha sabut traduir en nacionalisme polític. Parlant en plata, que el Bloc no representava Acció Cultural. Jo havia cregut esta tesi, però ara mateix participe de la desorientació. Ja no sé si el problema està en els quadres, en la base o en una societat que no vol tindre vida política diferenciada perquè no se sent diferent de res.
Després del 9M, i a la vista dels últims cinc anys d'història política valenciana, queden una sèrie de conclusions.
- Si les forces minoritàries (Bloc, EU) no són capaces de bastir un discurs propi que connecte en una part suficient de l'electorat estan condemnades al fracàs. I no fracassar evidentment vol dir canviar de discurs, perquè a la vista està que el d'ara no funciona.
- O es defineix d'una vegada per totes el Tercer Espai o mai existirà. I ha de ser un espai viable, que sume, que puga atreure gent. Per tornar al gueto sempre hi ha temps.
- El bipartidisme absolut és ara per ara una amenaça real i materialitzable a tres anys vista.
Resumint: o hi ha un canvi de discurs que puga dotar de contingut un Tercer Espai en la política valenciana, i es fa ràpid i bé, o el bipartidisme espanyol no té marxa enrere. I s'ha acabat.
Cánovas del Castillo estaria content...
5 comentaris:
Em quedo amb la frase de "per tornar al gueto sempre hi ha tremps". Ara el que cal és sortir-ne, però és tasca difícil perquè al fer-ho abandones la protecció que aquest t'ofereix i t'exposes al bombardeig enemic. És per això que ara per ara només ens queda donar-nos ànims i incitar-nos a ser valents. Obrint les portes poden entrar mosques, però és l'única forma que entri també aire.
Totalment d'acord. El gueto és marginal, marginal perquè està al marge de la realitat. I si no formes part de la realitat difícilment podràs canviar-la.
Però el principal problema és que si no es fa res ràpid certes opcions polítiques seran guetos no per voluntat, sinó per inacció.
emigrem a Amèrica, tal volta una reserva en Montana (allí hi han moltes fanecades) puga anomenar-se País Valencià...
Als que tenim les orelles grans i escoltem r'n'r i blues ja ens vindria bè un barret de cowboy
Cento,
No defalliu, no defallim. El nacionalisme, el valencianisme existeix i està allí, esperant.
El que cal és tornar a començar de zero, des de baix. Amb una visió a 10-12 anys.
Cal picar pedra, amb esperança i força, treballar-se el país.
De totes maneres, Cento, el projecte que tingui èxit a València -com hem parlat més d'una vegada- ha de dirigir-se al centre i tenir en compte la tradició, els tòpics amb el que tant s'identifiquen als valencians i que tant ha defugit el valencianisme.
Tampoc és estrictament necessari començar de zero, però el que clama al cel és clarificar d'una vegada per totes quina és l'aposta, quin és el discurs que ha de sumar.
Cal analitzar què s'ha fet bé els últims anys i què s'ha fet malament. Què ha sumat i què ha restat.
El tema dels tòpics... és complicat, Pau. L'espai de centre folklòric fa temps que té un amo que a més mana, per tant és difícil entrar-hi. Ara bé, cert és que cal corregir un enorme error estratègic al seu moment, i cal també, perdoneu el palabro, "desesnobitzar" el nacionalisme.
Jo crec que hi ha espai del centre a l'esquerra, però cal saber ubicar bé el debat, aquest és el gran esforç: deixar de pensar en clau esquerra-dreta, PSOE-PP, regates sí-regates no, fórmula 1 sí-fórmula 1 no. Debatent això, tenim clar que perdem. Cal parlar obertament i sense problemes de coses com el concert econòmic, i que forme part del debat públic. Llavors en parlarem.
Publica un comentari a l'entrada