Simplement, lamentable. El debat d'avui ha acabat amb un empat a res. Poca cosa, mal dita, sense gràcia ni trellat.
Permeteu-me un símil una miqueta estrany: açò dels debats ha segut com l'episodi un d'Star Wars, "L'amenaça fantasma". Teníem tantes ganes de gresca que en un bon principi no ens n'adonem del poc nivell de la cosa. Doncs ara igual: el nivell dels debatents és molt baix. Massa baix, sincerament. He quedat fart de la punyetera pregunta parlamentària!
Més enllà del meu empipament en acabar el debat d'avui, major que el primer dia perquè realment ha segut un insult al gènere, crec que cap dels dos ha estat llest. Zapatero, més agressiu, ha patinat, com sempre, amb cohesió territorial (gràfics de l'AVE? Vinga home!) i política antiterrorista. Rajoy, que pel meu punt de vista ha colat millor el missatge de frivolitat de ZP, s'ha enfangat innecessàriament amb la guerra d'Iraq, un tema on no té absolutament res a guanyar, i ha pecat de poc propositiu.
De totes maneres, sincerament, el debat m'ha desesperat. Si aquests dos són els candidats a president, i no són capaços d'articular un discurs plenament coherent en un cara a cara, rebatent amb intel·ligència els arguments del contrari...
Segur que no és el mateix?
6 comentaris:
no crec que sigui el mateix, sincerament, i et remeto al meu post anterior al debat; així veig jo el què suposen els debats...
no ajuden a la democràcia, només a les estratègies del partit. l'anàlisi el faig en base a això a qui li serveixen més: no el que és millor o pitjor pel pais!
trist, si
Home amic! No em pose amb el teu anàlisi del que suposa un debat, sinó amb el debat mateix!
Tens raó quan dius que els debats no es fan per ajudar la democràcia sinó les estratègies dels partits. Cert. Però crec que tampoc n'han sortit massa beneficiats...
Més del mateix, res nou, i em sembla trist. Potser els he sobrevalorat, però esperava més!
quan les expectatives son massa altes... es com veure un conseller en banyador a la platja...
Això de que no han eixit beneficiats... focalitzar l'atenció en dos candidats (com si només hi haguera dos) és exactament el que volen tant Pp com Psoe. La jugada els ha eixit redona (encara que si serveix per a deixar a Llamazares al grup mixt ja valdrà la pena :-P). Independentment de guanyar un 1% més o menys, crec que aquestos debats en màxima audiència (i màxima promoció) són un esglaó més per arrivar al bipartidisme espanyol. A la llarga és lo que volen tant uns com d'altres.
Jo personalment, vaig tindre que canviar de cadena perque no l'aguantava. Els mitjants de comunicació s'han oblidat definitivament que existeix vida a banda del PP i PSOE. En aquestes eleccions anem de cap al bipartidisme i cap a Espanya. Que guai...
Doncs ací teniu raó, companys. El bipartidisme és el gran beneficiat.
A part d'això, i vist més en gelat, Rajoy s'ha estavellat contra la realitat: té el discurs ben après, però ja està. La manca de capacitat propositiva i la poca postura presidencial han deixat molt clar qui és govern i qui oposició.
Però estic d'acord en el que deia ahir el Newsweek: els dos són uns mediocres.
Més enllà, el debat és un espectacle interessant, però és una presa de pèl, sincerament. La Junta Electoral només és escrupulosa quan li interessa.
Com a país, està molt clar qui ha perdut el debat.
Publica un comentari a l'entrada