dilluns, 10 de març del 2008

Com una nit sense lluna

De tota la nit electoral, no em ve al cap ni una sola, ni una conclusió positiva. De fet, crec que ha estat una nit dramàtica. Us expose les raons.

En clau catalana, CiU tot just aguanta, perdent vots. Esquerra es fot una batacada antològica, perdent més de la meitat dels vots i tota representació per Lleida i Tarragona. Terrible. I finalment, ICV perd el segon escó i només Herrera anirà al Congrés. Per tant, Catalunya perd fins a sis representants no supeditats als interessos de partits estatals. És una molt mala notícia.

En clau valenciana, no només PP 19 i PSOE 14, sinó que els resultats d'EU i Bloc-Iniciativa-Verds són autènticament lamentables, i si s'hagueren presentat junts també ho hagueren segut. De veritat, tristíssim. No arriben, ni de lluny, a la meitat dels resultats de 2004.


En clau espanyola, el PP se n'ha sortit. Ha augmentat en representació total i percentual, superant el 40% i arribant als deu milions de vots. El PSOE només aguanta el tiró gràcies al tsunami socialista a Catalunya. Sense Catalunya, el PP hagués guanyat les eleccions generals (146 a 144). Conclusió: l'estratègia anticatalanista és rendible. Per què canviar-la?

I si faltava algun ítem, Rosa Díez serà diputada. La Chunta ha perdut l'escó, EA ha perdut l'escó. Només BNG i Na Bai han ressistit. Unitat per les Illes, res de res.

Què ho embolcalla tot? Els dos grans partits estatals sumen un 85% de vots i un 92% dels escons al Congrés. És a dir, Espanya és un sistema polític absolutament bipartidista.

Demà caldrà que molta gent faça reflexions. Ara per ara, el panorama és realment negre. Com una nit sense lluna.

PS: Avançada la nit CiU ha pres un escó al PP (el que li havia birlat a ICV). Tot i que varien una miqueta els números globals, la reflexió de fons és la mateixa. Tot són males notícies.

16 comentaris:

el tropilla ha dit...

totalment d'acord amb la teua valoració. Malos tiempos para la lírica.


pd. hi ha que establir un front nacionalista allà on es puga per contrarestar l'onada d'espanyolisme institucional que s'apropa.

pdd. Presentar-nos amb IU i el PCE a valència ... NUNCA MAIS (per favooor)

Albert Medrán ha dit...

la teva veu ahir ho deia tot! a part de constatar que el sistema és bipartidista i que aquesta campanya ha girat entorn d'això, els partits derrotats ahir haurien de reflexionar molt seriosament sobre la seva tasca i la seva acció comunicativa...

Vicent Martínez ha dit...

Acció comunicativa, estratègia, evident que cal fer canvis. Però el que em sembla inacceptable és que els milhomens dels sectors crítics ja estan esmolant les eines... per un altre juny amb un enemic equivocat.

A vore què diuen avui les executives.

I Tropilla, crec que els tiros aniran per una altra banda, no per la unitat nacionalista. Un cop més, els nacionalistes estan abocats a fer el ridícul durant una altra legislatura a Madrid. I si no, al temps.

pau ha dit...

Benvolgut Cento,
Crec que els dos partits nacionalistes catalans hauran d'analitzar bé la situació i renovar l'estratègia. Tots dos. Uns amb molta més urgència que altres, però en el fons, tots dos.

Vicent Martínez ha dit...

De fet, alguns ja ho estan fent. En Puigcercós surt del Govern i Esquerra avança el Congrés al juny.

Les conseqüències de les revisions d'estratègia les vorem en uns mesos, però de ben segur es produiran. El que no sabem és cap a quin sentit.

el tropilla ha dit...

No considere que convergència i unió haja fet el ridicul mai en els governs de Madrid. Sempre han asumit responsabilitats, van saber acoplar-se a les situacions i a més els va rentabilitzar en quant a votants. Una vegada superat el trauma postpujolista s'afiancen de nou com a l'opció catalana més seriosa, estructurada i regular. Molt ha de reflexionar esquerra. Espere que en les pròximes autonòmiques (a catalunya, es clar) es puga arrivar a una entesa nacionalista per recuperar la generalitat de les mans espanyoles.

Vicent Martínez ha dit...

Votar a favor de la investidura d'Aznar l'any 2000 amb l'absoluta del PP és fer el ridícul, al meu entendre. I de 15 van baixar a 10, per tant no els va rendibilitzar massa... (partien de 19 en 1993).

De totes maneres, jo em referia més bé a l'última legislatura. ERC sobretot, però també CiU, han anhelat massa situacions de protagonisme al Congrés, i semblaven dofins que van alçant el cap buscant peixets. Potser és una imatge exagerada, però per moments així ho ha paregut. Jo vaticine que tindrem més del mateix.

Anònim ha dit...

Vicent,
jo també prefereixo un sistema pluripartidista. però el que és cert és que si el PSOE no hagués aconseguit unificar els vots de l'esquerra sota les seves sigles, el PP hagués guanyat les eleccions.
una de les solucions suposo que està en canviar el sistema electoral (el que passa amb IU és molt injust).
i crec que els resultats d'ERC de les generals del 2004 van ser excepcionals i que tard o d'hora el partit tornaria a la seva quota habitual. molta gent al 2004 els va votar per protestar contra el PP.
també penso que la mani pel dret a decidir va ser un miratge, i que alguns van creure erròniament que responia a una nova majoria independentista.
el vot dual s'imposa, sobretot en moments on el PP amenaça amb tornar.
1 b7!

Vicent Martínez ha dit...

He llegit avui una bona anàlisi de Carles Castro a La Vanguardia (qui és? ;P). Venia a dir que els resultats del PP són bastant bons en el conjunt d'Espanya. És a dir, és cert que el PSOE no hagués guanyat si no arriba a ser pels suports de votants més esquerranosos... uf, quin consol! Celebrem-ho!

Dius coses discutibles. La solució no és el sistema electoral, IU va cap a la defunció per moltes més causes que la dispersió del vot. A més, segur, segur que si hi ha una reforma electoral no els costarà ni un diputat als dos partits que volen, precisament, bipartidisme.

Dius que ERC ha tornat a la quota habitual. Què és una quota habitual? La del PSC al Parlament? La d'ICV a les generals? El vot oscil·la per a tots, no hi ha quotes habituals. Com a molt, hi ha cicles. En el cas d'Esquerra, certament, han perdut gran part dels suports que havien aconseguit. Però la paraula quota no crec que s'ajuste a la realitat.

Una nova majoria independentista? No ho he sentit mai dir a ningú. Com a molt majoria pel dret a decidir. Hi és, efectivament, vorem si es visualitza, que és diferent a ser-hi.

El vot dual... efectivament, alimentat per aquells que busquen debat polític d'alçada en cares a cares, cartells de qui es torna o s'hi va, maniqueísme, etc. Tenim a dues forces que es mouen còmodes en aquests paràmetres.

I, evidentment, qui no se sap moure i treure el cap ho té merescut! El món és per llestos!

el tropilla ha dit...

Per cert, Izquierda Unida es canviarà el nom? perque amb només 1 diputat (llamazares) ja no crec que representen a tota la "izquierda" i ja no està tant "unida" com abans...
un nom així sembla massa pretenciós, no? :-P

Anònim ha dit...

Hola, guapo
el fet que hagi perdut el PP pot ser un motiu de celebració per alguns, i a d'altres els pot semblar indiferent, no t'ho discutiré. tampoc no et negaré que tinc les meves fonts d'inspiració...:).
d'altra banda, ja sé que les coses no depenen d'una única solució i que IU ha de renovar-se ja. però no em negaràs que el sistema electoral, que fa que IU amb gairebé un milió de vots tregui dos diputats i CiU amb 700.000 en tregui 11, és clarament injust pels tercers partits d'àmbit estatal. votar IU és gairebé llençar el vot.
d'altra banda, entenc que estiguis molest amb la deriva bipartidista, però sembla que oblidis que la gent és lliure de votar qui vulgui. per molts debats a 2 que hi hagi -i jo també penso que estaria bé fer-los amb tothom-,la decisió d'optar pel vot útil és personal. com tu molt bé dius, si als ciutadans no se'ls ofereixen alternatives atractives...
en qualsevol cas, val a dir que si el PP vol fer oposició al govern durant la legislatura, necessitarà el suport de gairebé tots els partits nacionalistes de la cambra (he escrit un article al respecte al meu blog ;). això potser afavorirà que el PP moderi el discurs antinacionalista en alguns moments...per mi és esperançador. per tu?

pau ha dit...

Laia,
Jo no estic d'acord amb que s'hagi de canviar la llei electoral per IU. Per mí, no és gens injust.
El problema d'IU, és d'IU. És a dir, el seu problema és el poc arrelament que té al territori. Si tingués un arrelament més fort al territori espanyol, treuria molts més diputats. No a Soria ni Teruel, però si a Sevilla, Cordoba, València, Madrid, etc. El problema és que ha esdevingut un partit residual al territori espanyol. Si CiU o ERC, només fóssin forts a BCN i no a la resta de Catalunya, per molts vots que tinguéssin, la seva representació seria molt menor.
El que s'haurien de qüestionar IU, no és el sistema electoral, sinó com és que són com "marcianos" a Asturies, Galicia, Cordoba, Aragó, etc.?

Anònim ha dit...

Pau,

Potser tens raó amb què IU és un partit poc arrelat al territori, tenint en compte queés la tercera força en moltes províncies a molta distància dels dos primers, i que ha patit, a més, una forta davallada. ningú no nega que la major part del seu fracàs és cosa seva.
però el que dius és qüestionable en un sistema que es fa dir proporcional. I, d'altra banda, CiU només és segona força política, a força distància del PSC, a Catalunya. a la resta de l'Estat, és un partit marciano.
En qualsevol cas, només volia ressaltar els efectes d'un sistema electoral que funciona com a majoritari a les petites i mitjanes províncies, moltes de les quals són conservadores.

pau ha dit...

Laia,
En això estem d'acord. Tot i que crec que el bipartidisme existeix, per què no hi ha cap altre partit a nivell espanyol que sintonitzi amb una part de la societat i que la il·lusioni. Sim això passés, es trencaria el bipartidisme com passa a tot Europa i a Catalunya, Euskadi, etc.
IU no hauria d'estar queixant-se tot el dia del sistema electoral, hauria d'estar pensant com és que hi ha tanta gent d'esquerres a Espanya i no il·lusionen a ningú. Haurien de pensar més en el seu projecte.

Vicent Martínez ha dit...

recomane l'article d'avui del Partal a Vilaweb.

Ja no només tenen problema de discurs, que en tenen, sinó que potser més encara tenen un problema d'actitud. Si tots sabem que IU serà una marca blanca del PSOE, per què no votar directament PSOE? En les últimes eleccions al Parlament, només la por a la sociovergència va fer créixer (molt poc) el suport a ICV.

Quina utilitat té votar IU?

Sobre això que si hem d'alegrar-nos o no que perda el PP... a mi m'agradava més l'arc parlamentari anterior, sincerament. I, certament ho demane, creieu que hi ha tanta diferència entre un govern PP i un govern PSOE? Si sembla que vivim en un sistema canovista encobert... (esta frase és teua, Tropilla).

I sobre si és Izquierda Unida... més bé és Izquierda Hundida.

Unknown ha dit...

és redundant..., home pau, d'acord que l'única estrategia d'IU no pot ser queixar-se del sistema, perquè amb el mateix sistema han arribat a tenir molta més representació, però n'hi ha per una rabieta tonta eterna (i no tant tonta).

d¡altra banda, i per curiós que sigui, IU era "el vot útil" d'esquerres (a nivell mental, per molta gent que no es veia capacitada a votar psoe encara - el trauma-per molta marca blanca que s'hi mescli) i... ara ho ha perdut totalment.