dimecres, 21 de maig de 2008

And the winner is...

Finalment, l'esperança s'ha imposat a l'experiència. Algun cataclisme insospitat hauria de passar perquè Barack Obama no es convertís en el candidat demòcrata a la Casa Blanca. Després d'una llarga i costosa lluita amb Hillary Clinton, el senador per Illinois ha demostrat tenir una millor estratègia: millor planificació, millor execució, millors resultats.

Obama (o el seu equip, personalitzat en ell) ha sabut captar els missatges que envia la societat nordamericana i ha sabut oferir una resposta. I ho ha comunicat, la part que més ens interessa, perfectament. No cal que tornem a incidir en la utilització de les xarxes socials virtuals com a factor mobilitzador, però això, sumat a d'altres elements, sobretot discursius, ens porten a la clau de volta de l'obamisme. Es pot resumir amb una frase que li agrada molt a en Guillem: no comuniques, involucra!

El senador no era un candidat que es postulava com a millor solució pels problemes del país, aquesta era Clinton. Ell s'ha preocupat, sobretot i per damunt de qualsevol altra cosa, en implicar i fer sentir protagonista d'una cosa molt més gran a tothom que li ha donat suport. Aquest és el marc que ha englobat tota la campanya. Sempre en primera persona del plural. Defugint d'ell com a candidat i inclús del paraigua del partit demòcrata. "Nosaltres", "tots", "junts", una música que no és nova però que mai s'havia interpretat amb tanta precisió i virtuositat. Un relat, una retòrica, una posada en escena, unes accions que entraran a la història de la comunicació política (el vídeo "Yes, we can", cal comentar-lo més?) dedicades no a presentar-se com a més competent o preparat, sinó a implicar directament als seguidors, creant una dinàmica positiva i imparable que feia medrar cada cop més aquesta base social fent inútils els esforços de la seua rival, favorita al mateix temps que impotent.

La recepta de la implicació i la mobilització no és nova, però els ingredients sí que ho són: la comunicació entesa com a procés que es porta a terme en una xarxa de nodes emissors i receptors que permeten la viralitat, amb un públic objectiu crític, format, amb certa capacitat econòmica i amb molts, molts contactes amb el mateix perfil. A aquesta gent no se la pot informar, l'has de convèncer i involucrar. Si ho fas bé els beneficis són molt grans. I això, el senador ho ha fet a la perfecció.

Obama és el candidat de la transició, que volem imparable, cap a la política 2.0. La feina no ha acabat, ni molt menys, però s'ha avançat un bon tros.

4 comentaris:

Lucrècia de Borja i Bairén ha dit...

Tant de bó fora ell.
Per cert, la directora de campanya de Obama a la regió Oest va estudiar al teu poble xDD
És ex alumna del Máster de la Paz de la UJI... ja veus quines coses...

ciber-besets amb molt de glamour

Cento ha dit...

Sempre és una bona notícia vore gent nova per ací!

Eixa informació que dius ja m'havia arribat, conec a prou gent que ha fet el màster i m'ho havien comentat. A més va sortir al Levante i tot! Si és que Castelló és un pol de coneixement en comunicació política...

Tot i que amb menys glamour (no és el meu fort), besets per a tu també!

GLbonafont ha dit...

Brillant anàlisi/resum Vicent!
Realment Obama s'ha sabut guanyar els cibernautes i també, no ho oblidem, s'ha guanyat el suport dels empresaris de grans companyies tecnològiques. No obstant, recordo que temps enrere el bloc de Tech Crunch preguntava als lectors quin era el seu candidat preferit i per molt poc Dennis Kucinich guanyava a Obama. Realment en un món freak com el cibernètic dir que has vist un OVNI dóna molts vots...je,je.
Apa, a cuidar-se i recorda...No comuniquis, involucra! ;-)

**Clausewitz** ha dit...

jo ja vaig al gimnàs amb la obama t-shirt...