diumenge, 11 de maig de 2008

Congrés fundacional d'ACOP

Dijous i divendres vaig estar a Madrid assistint al congrés fundacional de l'Asociación de Comunicación Política (ACOP). És aquesta una iniciativa novedosa, on es vol crear un fòrum comú pels acadèmics i els professionals d'aquesta cosa anomenada comunicació política, concepte ja difícil de definir per se.

El congrés va tenir els pecats habituals de l'academicisme, amb una estructura que no ajudava a l'entreteniment i a treure l'aigua clara. Tot de taules, una darrere d'una altra, on es presentaven quatre o cinc comunicacions, prèviament cribades pel comitè científic del congrés. Amb dotze minuts per presentació, mai respectats, no dóna temps per arribar al fons de la qüestió, i més encara quan la gent que prové de la universitat té la santa mania de perdre la meitat del temps parlant de metodologia. I si no ho feien, el comentarista de la taula els ho retreia. Vaja, que es treien ben poques conclusions.

Cal fer una honrosa excepció, això sí, a la taula que tractava sobre comunicació governamental (la que més m'interessava prèviament) amb unes presentacions molt bones de Maria José Canel sobre l'estructura de la comunicació a Moncloa, una de Karen Sanders sobre el model del New Labour a Downing Street i una altra de Custódio Oliveira sobre la campanya a favor del metro de Porto. La taula rodona sobre consultoria també va ser profitosa, amb Xavier Roig, Luis Arroyo y Marcos Magaña, i tampoc va estar malament la taula rodona sobre les campanyes dels partits les passades generals.

Però en general, esperava més. És que d'aquesta dialèctica acadèmic vs. professional, jo sóc hooligan de la segona. Almenys vam tenir algunes activitats paral·leles que van donar xispa al tema. A baix podeu observar el resultat d'una d'elles, tot i que la imatge no és massa bona...


Bé, donarem una oportunitat a l'associació, de la qual ja sóc membre. El concepte de juntar aquests móns és bastant engrescador. L'any que ve no hi haurà congrés i farem workshop a Barcelona, més pràctic.

6 comentaris:

Adelaida ha dit...

Ei, Cento! Com veus, m'he fet lectora habitual del teu blog. En llegir aquest post me n'he recordat (vagament) que m'ho vas comentar açò al concert d'Alacant. M'interessa saber-ne més coses. Hi ha algun web? Perquè, he buscat al Google i no hi he trobat res... Bé, ja em diràs. Salut!

Cento ha dit...

Adelaida guapa! Hi ha un web, el tema és que encara no està operatiu. Allà penjaran les comunicacions del congrés, si no recorde malament és www.compolitica.com, o alguna cosa pareguda. També s'hi anunciaran les activitats de l'ACOP i tal.

De totes maneres, et mantinc informada. A vore quan ens saludem!

el tropilla ha dit...

estas "guapo" a la foto pero un poc groc, tal volta siga per la prximitat d'eixa bandera i d'eixe escut del fons...

Jordi ha dit...

xe, cento, ara t'has fet antiacadèmic? I trobes malament que es parle de metodologia?? però sí és la única manera d'arribar a conclusions fiables!

Cento ha dit...

Trobe malament que es parle de metodologia durant sis minuts quan en tens dotze per exposar un treball. Si hi ha un comitè científic que rep i selecciona les comunicacions entenc que les ha de filtrar i m'he de refiar que hi ha una metodologia adient. I si no que no es presenten, i punto.

A més, la qualitat d'algunes comunicacions era més o menys desigual, per dir-ho fi.

I sí Jordi, em sonen a xinès prous de les coses que es fan en àmbits acadèmics, i sincerament pense que alguns dels estudis presentats han estat una gran pèrdua de temps perquè no serveixen absolutament per a res i no sé ben bé què hi pintaven.

Sobrava academicisme, vaja.

**Clausewitz** ha dit...

ens en farem una igual a la white house?