Solidaritat

Una guerra consta de moltes batalles. Hi ha de més i de menys importants, ajuden a guanyar posicions o a perdre'n, hi utilitzes recursos i té un efecte directe a la moral de la tropa.

La principal batalla, ara mateix, de l'agenda política és el nou finançament previst a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. No sóc jurista, per tant no entraré a valorar si la bilateralitat està blindada, si la LOFCA juga un paper o un altre... no ho sé. Allò que estic veient clarament és que la part catalana està perdent una de les primeres i més importants batalles: la semàntica.

Es parla de "solidaritat entre autonomies", de "limitar la solidaritat", d'incloure o treure coses del "cupo de solidaritat"... Però de què estem parlant? Solidaritat? Quina solidaritat?

El mot està viciat. Qui nega o limita la solidaritat és un "insolidari". I ah, què mal sona, no? Els catalans són uns insolidaris. Amb lògica semàntica és una reflexió irrefutable. Vols menys solidaritat? Insolidari. I és que això és cert!

Per tant, cada cop que el conseller Castells, el cap de l'oposició Mas, el conseller Huguet, qualsevol dirigent, diputat, opinador i columnista que vol un finançament amb més recursos per les arques públiques catalanes pronuncia el mot "solidaritat" està abonant el camp de la derrota. Ajuda a reproduir el tòpic anticatalà més estés i és el pitjor argument per una negociació que ningú sap com acabarà: els catalans ho volen tot per a d'ells. Volen reduir la solidaritat. Són uns insolidaris.

Cal ser-ne conscient, perquè batalles així marquen el curs d'una guerra. No cal anar a Lakoff, és de sentit comú.

PS: Aquest post és fruit de dues coses: a la tertúlia matinal del Cuní en Cruanyes ha reproduit aquesta idea, que havia pensat feia dies i que m'estranyava que ningú no digués, perquè la trampa no és nova i seguim caient. L'altre motiu és la meua primera experiència de creuament "twitero", que ha estat amb algú tan insigne com en Carles Puigdemont, sobre açò precisament. En Puigdemont twitejava sobre i a la presentació de la proposta de CiU sobre finançament, hem parlat del tema i ha dit "aquesta és una reflexió de bloc". Me l'he agafat al peu de la lletra! I com sóc novato, doncs m'ha fet gràcia, mira.