dilluns, 26 de maig del 2008

Solidaritat

Una guerra consta de moltes batalles. Hi ha de més i de menys importants, ajuden a guanyar posicions o a perdre'n, hi utilitzes recursos i té un efecte directe a la moral de la tropa.

La principal batalla, ara mateix, de l'agenda política és el nou finançament previst a l'Estatut d'Autonomia de Catalunya. No sóc jurista, per tant no entraré a valorar si la bilateralitat està blindada, si la LOFCA juga un paper o un altre... no ho sé. Allò que estic veient clarament és que la part catalana està perdent una de les primeres i més importants batalles: la semàntica.

Es parla de "solidaritat entre autonomies", de "limitar la solidaritat", d'incloure o treure coses del "cupo de solidaritat"... Però de què estem parlant? Solidaritat? Quina solidaritat?

El mot està viciat. Qui nega o limita la solidaritat és un "insolidari". I ah, què mal sona, no? Els catalans són uns insolidaris. Amb lògica semàntica és una reflexió irrefutable. Vols menys solidaritat? Insolidari. I és que això és cert!

Per tant, cada cop que el conseller Castells, el cap de l'oposició Mas, el conseller Huguet, qualsevol dirigent, diputat, opinador i columnista que vol un finançament amb més recursos per les arques públiques catalanes pronuncia el mot "solidaritat" està abonant el camp de la derrota. Ajuda a reproduir el tòpic anticatalà més estés i és el pitjor argument per una negociació que ningú sap com acabarà: els catalans ho volen tot per a d'ells. Volen reduir la solidaritat. Són uns insolidaris.

Cal ser-ne conscient, perquè batalles així marquen el curs d'una guerra. No cal anar a Lakoff, és de sentit comú.

PS: Aquest post és fruit de dues coses: a la tertúlia matinal del Cuní en Cruanyes ha reproduit aquesta idea, que havia pensat feia dies i que m'estranyava que ningú no digués, perquè la trampa no és nova i seguim caient. L'altre motiu és la meua primera experiència de creuament "twitero", que ha estat amb algú tan insigne com en Carles Puigdemont, sobre açò precisament. En Puigdemont twitejava sobre i a la presentació de la proposta de CiU sobre finançament, hem parlat del tema i ha dit "aquesta és una reflexió de bloc". Me l'he agafat al peu de la lletra! I com sóc novato, doncs m'ha fet gràcia, mira.

1 comentari:

Lucrècia de Borja ha dit...

Clar, es que has de ser solidari en la mesura justa, si molt ni poc. Si no ho entens el suficient és que ets un desantés. :P

ciber-besets amb molt de glamour