Es veu que han estudiat i reestudiat les enquestes del CIS per descobrir que la gent autoubicada al centre vota en massa a Francesc Camps, i que aquesta autoubicació està més a la dreta al País Valencià que a d'altres punts d'Espanya. Enhorabona.
La següent reflexió és que per recuperar un espai perdut fa tretze anys cal reformular les bases ideològiques del partit, anunciar als quatre vents que ja no són d'esquerres, sinó de centre, i soterrar qualsevol vestigi de nacionalisme, per molt formal que siga. És a dir, acostar-se a la ubicació a l'eix esquerra-dreta i l'eix nacionalisme valencià-nacionalisme espanyol que actualment ocupa el PP per competir per una massa d'electors que pot donar els vots necessaris per governar.L'estratègia, que a nivell formal pot paréixer encertada, planteja una sèrie de problemes pràctics bastant greus. Per exemple, la manta no és tan llarga com es vol, i per tant si dediques tant d'esforç a cobrir el centre pots deixar l'esquerra descoberta. Cert és que l'esquerra del PSOE-v és una olla de grills, però l'abstenció ha segut i és una opció. Per altra banda (dedicat a Canaleta), una estratègia es pensa i es fa, però no es publica en portada als diaris!
Però el principal problema és que el mimetisme, en política, és un suïcidi. A cap marca del món se li acudiria imitar a una marca més exitosa perquè sap perfectament que no vendria ni un producte. Doncs en política igual. Si tu ofereixes centre, transvasament i gestió privada de serveis socials és una bona manera d'ajudar als que venien exactament el mateix que tu però abans, millor i des del govern. O potser el PSOE-v té la voluntat de ser una marca sudcoreana de les dites mee-to?
El que més clama al cel de tot és la poca capacitat de fer un diagnòstic encertat. Els problemes dels socialistes valencians provenen del fet de ser socialistes i portar el PV al nom? O potser venen de tindre quatre secretaris generals i tres gestores de crisi en dotze anys? El fet que cada congrés siga un espectacle hamletià podria ser una altra causa? I que apunyalen per l'esquena als seus propis candidats? I ho podria ser que encara estiguem parlant de les mateixes famílies caïnites dels 80? Que siguen incapaços d'articular un discurs creïble en matèria d'aigua, infraestructures, finançament autonòmic, senyes d'identitat, llengua, serveis socials, potser haurà influit també?
En compte d'imitar la fórmula exitosa del PP, potser s'hauria de començar per prestigiar una marca destrossada després d'anys de guerres internes i trabar un discurs sòlid i coherent en les matèries clau en l'agenda valenciana. És a dir, fer política i plantejar una alternativa al govern de Camps. És només una idea.
3 comentaris:
Merci per la dedicatòria Cento.
Pel que fa al tema i sense tenir-ne una aproximació prou justa, crec que el problema del PSPV és el mateix que el del Bloc, salvant les distàncies:
No tenir un relat prou elavorat i que lligui amb els valors, esperances, etc. del valencians. (el tema de la geperudeta, etc. que tant hem comentat).
I només es vol competir copiant models que més o menys han funcionat.
I això com tu dius, mai funciona.
A més crec que en el PSPV hi ha un problema de persones: Pajín, De la Vega, etc. els hi falta un candidat amb un relat propi que estigui disposat a arramangar-se a treballar cada dia, comarca a comarca, poble a poble
Que torne Albiñana...
Pau, estic més d'acord en el tema del candidat que en el que dius abans. El primer que han de fer és aclarir-se, des que van perdre en 1995 ha segut una olla de grills incapaç de fer oposició. La marca està destrossada.
Problema de persones i projecte: no saben quin model de país volen, no tenen espai perquè no se l'han buscat.
Publica un comentari a l'entrada