divendres, 18 de juliol del 2008

Una història de renúncies

Els canvis regeneratius de Leire Pajín al PSPV-PSOE han començat per canviar la marca. Carregar-se les sigles de País Valencià per "adaptar-se al nou Estatut". La decisió porta al darrere una grandíssima càrrega simbòlica, que és possible que algú amb poca connexió amb la història política valenciana des de la transició no acabe d'entendre.

El procés de gestació del PSPV-PSOE és, amb molts matisos, equiparable al del PSC. És a dir, confluència de partits d'esquerra burgesa amb pòsit nacionalista amb la federació local del PSOE. D'aquí el nom: el PSPV era un partit d'arrel cultural i universitària on l'autodeterminació era un eix estratègic, unit a la lluita de classes i al reconeixement dels lligams amb els germans de llengua. Es va ajuntar amb el PSOE i van unir sigles. En el moment clau, i a diferència del PSC, van vendre la seua autonomia i es van convertir en una federació socialista més.

En plena Batalla de València es va negociar l'Estatut de segona mentre Lerma guanyava les eleccions. Un darrere l'altre, el PSPV-PSOE va anar abandonant tots els símbols que havien caracteritzat l'esquerra valencianista: senyera quatribarrada, defensa ferma de la unitat i normalització de la llengua, comarcalització, horitzó de l'autodeterminació... De les èpoques passades, de l'arrel fusteriana de la cosa, només quedaven dues lletres en unes sigles, PSPV-PSOE, que s'amagaven quan venien eleccions.

Avui ja no queda ni això. Aquesta esquerra valenciana ha culminat la pèrdua de perfil propi soterrant el PV del nom. Ara la federació valenciana socialista ja és exactament igual que l'extremenya o la castellano-manxega. La història del PSPV-PSOE, una història de renúncies.

PS: hi ha articles correctes a la Viquipèdia sobre el PSPV, l'Estatut d'Autonomia i la Batalla de València. També es pot llegir "L'esquerra al sofà" i "Nosaltres exvalencians", així com veure "Del roig al blau". Per si voleu aprofundir més, vaja.

PS2: el procés precongresual del PSOE valencià no mereix un post, mereix deu tesis doctorals. Ara que comence vacances intentaré destilar informació i anàlisi i en parlarem "largo y tendido".

4 comentaris:

Albert Medrán ha dit...

parlem-ne, parlem-ne, però millor amb un gintonic a la mà!

Unknown ha dit...

Amb un cubata a la mà segur que tenim coses més interessants de què parlar...

D'això de les sigles he estat llegint cosetes per internet, la idea que més he llegit és que ja era hora, que realment, per a què volien les sigles PV al nom? Així ja ningú se'ls pot creure, si és que algú se'ls creia encara (nacionalistes, vull dir).

Besets i descansa... jo encara ni veig les vacances de lluny.

e-Xaps ha dit...

He llegit cubata? ummm... jo vull dos.

És una reflexió interessant, però potser complicada d'entendre tan bé pels que només ho coneixem (i em compto) des de la premsa d'aquí.

Sigui com sigui, molt bones vacances!!

Salut!

Vicent Martínez ha dit...

Doncs sí, podria ser un tema de conversa en una terrassa eivissenca o en el proper Beers'n'Blogs muntat per E-xaps... o no!

Supose que és l'eterna dialèctica idees-praxis, però clar, hi ha gent que ho ha portat en molta més dignitat.

A nivell d'història dóna per molt. A nivell d'anàlisi estratègic, per més encara. I a nivell de congrés, ni te digo!

Parlem-ne, parlem-ne