No cal donar a les coses la dimensió que no tenen: el resultat dels 'caucus' d'Iowa no són, ni molt menys, determinants en la carrera cap a la nominació, ni a la demòcrata ni a la republicana. Ara bé, a ningú se'ns escapa que en podem extreure algunes dades més que interessants. Sobretot, la cofirmació d'algunes sensacions que s'anaven dibuixant fins ara.
En primer lloc, es confirma el fenomen Obama. Ha arrassat entre els joves i els independents. El seu missatge central, 'hope the change', ha calat on havia de fer-ho. De moment, la seua estratègia rutlla a la perfecció, i arriba a les primàries de New Hampshire, el proper dimarts, en una situació envejable.
En segon lloc, es confirmen els problemes de Hillary. Tot i que, no ens enganyem, continua sent la millor situada en la carrera del partit del ruc, ja es veu que desperta molta animadversió entre els no partidaris, i que se la situa dins l'establishment de Washington (com bé se n'ha ocupat Obama). Potser contraposar l'experiència de Clinton al canvi d'Obama no li està funcionant tan bé com esperava?
En tercer lloc, Edwards continua sent ni fu, ni fa. Quedar segon a Iowa no és mala notícia, però tampoc el rellança en la carrera a la nominació.
Al bàndol republicà, el pes evangelista condiciona en excés el resultat de Huckabee com per extreure'n conclusions gruixudes, però és innegable que veu impulsada la seva candidatura. Cal esmentar que Giuliani ni hi ha anat, els seus estrategues han decidit que Iowa no era important.
No puc acabar l'entrada sobre els caucus d'Iowa sense esmentar el seguiment que n'ha fet, en viu i en directe, el bon amic Adam des del seu blog Trip to Iowa. Desafiant el fred extrem (fins a 17 baix zero, relata), ha fet una crònica realment interessant i absolutament recomanable pels que volem entendre millor tot allò.
Gràcies, Adam!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada