Enguany se'ns presenta un any apassionant d'eleccions. Entrem ja en plena pre(?)campanya per les generals de març, on com tots sabem, les coses semblen estar molt obertes. Tots els dubtes rauen ara mateix en el camp socialista, sobretot en quina capacitat de mobilització tindrà, ja que el PP depararà poques sorpreses. En clau valenciana, encara (?!) està per definir en quin mode es presentarà Esquerra Unida, el Bloc i companyia. I en clau catalana, de la salut electoral del PSC depèn en bona mesura l'èxit de ZP, el PP pot donar alguna sorpreseta, i la incògnita són CiU i Esquerra. Què pot arrossegar (o què pot arrossegar a) en Duran, i com ressistirà ERC com té el pati intern i amb Ridao de cap de cartell.
Però tot just després de la investidura al Congrés, ja estarem en ple procés d'eleccions als EUA. De fet, són dos processos en bona part paral·lels, ja que durant la campanya espanyola aniran avançant les primàries demòcrates i republicanes. Ja han començat (i de quina manera!) a Iowa, en quatre dies a New Hampshire, i en un mes el superdimarts. A finals d'agost la nominació demòcrata, a principis de setembre la republicana i el 4 de novembre el Dia D.
En fi, un any ben farcidet pels malalts de l'estratègia, les campanyes i la comunicació política.
Salut i a disfrutar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada