Màrqueting polític a la valenciana

Bé, com el post d'ahir m'ha quedat horriblement farragós i no s'entén massa, ho tornaré a explicar en altres paraules. Perdoneu-me el tòpic, però és que em ve rodat...

Deu del matí. Plaça Major de Benifotrem. Principis de desembre. Els llauradors i els distribuidors de taronges estan fent els tractes per vendre i comprar la collita d'enguany, encara a l'arbre. Hi ha diversos rogles en gent raonant i tancant acords. Quan algú et dóna la mà, has tancat el tracte. Hi ha paraula i no hi ha volta enrere. Pere Tomeu s'hi va acostar a vore què comprava.


Un dels rogles està molt animat. Hi ha una collita que s'està venent molt bé. "Les meues són les millors", diu el venedor, "són navels i les compra tot el món. Són d'ací, clàssiques, un gust suavet però fort, si vols algo nostre, estes són les teues taronges. Si li les regales a algú de Madrid, et portaran aigua de l'Ebre. Compreu-les. A més, són les de sempre, sempre me les compra tot el món i ningú es queixa". Aquell home, en barba, tenia molt d'èxit, la veritat, tots els anys. Sempre venia la collita sencera a molt bon preu, feia l'agost, vaja.

Un altre rogle també tenia molta gent. Venent hi havia una senyora major però en molta energia. "Les taronges d'aquell són un engany. Vos la vol clavar doblà. Les meues navel-late pareixen de fora però són d'ací, bones i sense estridències, a tot Espanya les compren més que ací, per algo serà", deia la dona. De quan en quan s'insultava amb el venedor de la barba, i això els feia guanyar compradors als dos.

Hi hi havia un altre rogle, però no hi havia ningú enmig. Pere s'acosta, perquè altres cops ja n'havia comprat allà, al tercer rogle. "Què venen ací?", preguntava un, "navel, navel-late, satsuma?". Un altre li respon "Ahir em van dir que eren sanguines per fer suc, però avui es comenta que són clementines". Un home baixet va dir: "Jo clementines compraria, però si al final són sanguines no en vull saber res. No me'n fie". I se'n va anar.

Un senyor alt va dir: "Doncs a mi m'han comentat que seran clemennules, no sabien si eren dolces o no. Però l'any passat en vaig comprar creient que eren satsuma, i després resulta que la meitat de la collita eren clementines mesclades en clemennules i l'altra meitat sanguines, molt rogetes". I un altre va dir: "Clar, si no sé a qui li les tinc que comprar... doncs li'n compre a la senyora i au". I un altre: "Doncs jo a l'home de la barba".

I poc a poc tothom se'n va anar i aquell tercer espai es va quedar desert. I Pere va pensar: "En esta plaça hi ha dos que saben què venen, però no m'agraden les seues targones. I uns altres que no saben res de res, ni què venen, ni a quin preu, ni res. Enguany, menjaré pomes. I em fa a mi que a d'estos se'ls quedarà la collita a l'arbre".