Soroll des de la distància

Una sensació estranya, la veritat.

Per primer cop en molts, molts, anys, el primer dissabte de Magdalena no estic a Castelló. M'he hagut de posar el despertador per vore per televisió la 'mascletà' d'inici de festes, a les 12 en punt. No és igual, no. Paco Nadal li posa voluntat però el 'foc aèreo' em fa mal als oïts.

Com estic a 300 quilòmetres de distància, se m'ha fet impossible quedar a menys quart a la porta del Ribalta en Pau i Ester, i en Joan en la Maria Agustina (que no rode aixina, recordeu) per anar a vore la mascletà ahí a l'ombra girant el Mercadona a la dreta.

No estic passejant la ressaca (la primera nit és sempre forta) entre carromatos tunejats d'ermita i grupets de joves en samarretes xillones, per acabar la mascletà i pegar cap a la inauguració del Mesón i fer-se uns vinets. Hui dissabte suau, un rosadet espumós, en cacau i tramussos. No m'hauré de parar mil cops de camí per anar saludant la gent que fa temps que no veus i vore que les seues cares estan quasi tan fetes pols com la teua.

I hui no hauré fer el típic dinar familiar magdalenero en germans, ties i cunyats, tràmit imprescindible per pegar-se una bona siesta i afrontar la nit, mooolt llarga també, on tolomón et pregunta si vas a la romeria i tu les contestes pos que no, no ens anem a enganyar.

No ho faré, tot això. Hui estic a Barcelona, tinc un dinar mig de feina, i estudiaré tota la vesprà intercalant en partits de rugby del Sis Nacions. I demà a estudiar més. Però dijous a la nit... Beneït Euromed de les 20.30!

PD: Gràcies a Vilaweb he trobat este vídeo on es pot conéixer una miqueta la Magdalena, està prou bé. I podreu apreciar el preciós accent castellonenc, que molta gent no distingeix d'altres dialectes valencians. No parlem com a València, no senyor! Ni com a Borriana, ni com a Benicàssim.