divendres, 25 d’abril de 2008

Sonata in D Minor "La Folia" (RV 63)



Estic obsessionat en esta peça, no me la puc treure del cap. Em produeix una sensació ben estranya.

En temes artístics, sempre havia estat antibarroc. Preferia molt més la simplesa del romànic i les altures del gòtic. Però llavors vaig anar a Roma. I ai amics, 'la città eterna' és molta città. Em vaig convertir al barroquisme de forma immediata, la bogeria de les formes, la grandesa, l'exageració. En definitiva, l'excés. Il Gesù. Sant Ignasi. Sant Pere. I tantes altres esglésies salvatges. Excessives. Estàtues contorsionades. Columnes recargolades. Em vaig enamorar.

I de fa poc he passat al barroquisme musical també. Vivaldi. Bach. Telemann. Albinoni. L'escola flamenca, la francesa, la italiana. Fantàstic.

Al Youtube hi ha diferents versions de la Sonata "La Folia". He triat esta, una miqueta diferent, més contundent i menys dolça.

Disfruteu-la.