Com diu aquell, renovar-se o morir. El bloc comença una nova etapa coincidint amb la nova etapa de l'autor. Ara València, el cap i casal dels valencians, és el lloc de residència i referència, tot i que la mirada sobre el món i, especialment, Catalunya, seguirà ben atenta.
dilluns, 14 d’abril del 2008
Els temps canvien
Avui fa 77 anys que Francesc Macià va proclamar al balcó del Palau de la Generalitat la República catalana. Madrid seguia la iniciativa i el borbó de torn es va exiliar. La República catalana va esdevenir la Generalitat de Catalunya amb els pactes de Sant Sebastià i es va integrar al sistema institucional de la II República espanyola.
Avui una ministra catalana d'un partit de tradició republicana i federal ha passat revista a una formació de l'exèrcit espanyol i ha cridat sense rubor: "Capitán, mande firmes. ¡Viva España!" i la tropa "¡¡Viva!!". La ministra "¡Viva el Rey!" y la tropa "¡¡Viva!!".
Els temps canvien.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Sempre estem a temps de repetir el pacte dels vigatans!
No sé jo si sempre estarem a temps...
ara que dius que els temps canvien... vas veure el morbós reportatge de La Sexta de la República?
morbós ho dius per la Mamen?
em vaig avorrir i vaig canviar de canal. no li vaig trobar massa el sentit, es deien una quantitat de tonteries... si fan història ficció, almenys es podrien haver ocupat que fos una miqueta plausible, només una miqueta...
Que Indalecio Prieto relleva Negrín al 38 i això provoca el suport de Londres i París... mala base per començar.
No et cregues, que Macià també va cridar "Viva España" moltes voltes al llarg de la seua vida. Va ser militar de l'exèrcit espanyol fins als 45 anys i durant eixa etapa de la seua vida, molt poc estudiada, sembla que va ser un ferm defensor de la idea d'Espanya.
Van ser la irrupció exitosa de la Lliga de Prat i els evidents excessos del centralisme espanyol els que el van moure cap al catalanisme. Ara, però, sembla que eixos "evidents excessos" només ens ho semblen a uns pocs.
L'espanyolisme juvenil de Macià no se li escapa a ningú, però a diferència d'altres, no era la cara visible d'un partit federalista de tradició republicana.
No pel passat de "l'avi" deixa de ser tremendament simbòlic que això passe, precisament, un 14 d'abril. Si ho hagués dit un altre dia, potser l'efecte hagués segut menor.
Tu imagina't que Eliseu o Morera van a una audiència real un 25 d'Abril. Home, lleig...
"partit federalista de tradició republicana" diràs... i aixó vol dir que seguint l' "eixemple" Macià cal pensar que la ministra quan siga "gran" serà independentista...
Que Catalunya torne a mans de catalanistes lo més prompte, per favor! Aquesta gent acavarà fent nacionalista a Camps i tot.
pd. el psoe va de mal en pitjor, casi que val més ja que guanyen els dolents que els hipócrites.
Publica un comentari a l'entrada