dijous, 5 de juny de 2008

Un dels nostres, un dels bons

Fa dies que dec moltes entrades al bloc, i ho sé. Les circumstàncies laborals i estudiantils em collen d'allò més. Però ara no tinc més remei.

Ahir va morir a València Josep Vicent Marqués. Sociòleg i escriptor, inclús va assajar (per la nostra desgràcia no se'n va sortir) carrera política. No glossaré ara la seua obra o la seua vida, per això existeixen coses com les notícies de Vilaweb.

Josep Vicent és d'aquella generació que va viure en primera persona les misèries de la transició al País Valencià. Misèries perquè veníem d'un somni oprimit i vam caure en una realitat fastigosa de traicions, bombes i renúncies col·lectives. No va ser per ell, però, ni per tants altres que, a poc a poc, ens van deixant. Encara així, gràcies a les veus discordants que han perdurat al temps encara quedem uns quants pels que la paraula ressignació no és vàlida en l'acció política.

Des d'una altra generació, no podem més que agrair a gent com Josep Vicent la seua existència, i en el seu cas, la seua iconoclàstia i atreviment, sovint poc entesos. Nosaltres ens en reclamem hereus, d'ell i tants altres, a l'hora que reclamem el nostre paper com a generació i demanem pas, perquè no és que venim, és que ja estem ací. Figures com Marqués ens han inspirat i han deixat sediment al notre raonament, que nosaltres hem de saber combinar amb la nostra pròpia aportació. És la nostra hora.

A tu, com a tants altres, moltes gràcies, Josep Vicent. Descansa en pau, t'ho has merescut.

PS: Recomane el mail obert d'avui de Partal. Genial.