dijous, 19 de juny de 2008

Europa, poques ganes

Europa, o la Unió Europea (ho usem com a sinònims i no ho són) ha tornat a l'actualitat els darrers dies. Apareix, desapareix... I ningú sabem exactament què és.

Després del circ lamentable de la Constitució Europea, que no era una constitució, es van inventar el tractat de Lisboa, que pareix seguir el mateix camí, tot i ser, formalment, menys democràtic que el primer tractat.

En 2005 la Unió va viure una sèrie de referèndums ridículs. Perdoneu la duresa, però des del moment en què el mateix text és interpretat de forma liberal pel Partit Popular i socialdemòcrata per part del PSOE, que algú m'explique que està passant. CiU deia que era nacionalment assumible, ERC deia que era estatalista i atacava les nacions sense estat. Cadascú en feia les interpretacions que volia. Realment era un embolic. Jo crec que mereixia aquell NO que tan gustosament vaig dipositar a l'urna. Com sempre, vaig perdre.

En aquell moment, com ara i sempre, es va caure en l'errada que ha acompanyat el procés de construcció europea: manca de comunicació. Els intents de fer "branding" han estat tímids i fallits. Europa no ven, no desperta cap tipus de passió ni tan sols afecció popular, més enllà del suposat europeísme de consens entre els dirigents polítics. Europa és allò que ens treu els ajuts als llauradors (serà perquè en donava, no?), qui obliga a desballestar barques de pesca, qui remodela el sector de l'olivera i dóna ajuts malversats pel lli. Què poc ens han venut Europa!

En tot cas, el complicat entramat institucional europeu (que quan l'aprens veus que és una enganyifa) és incomprensible pel ciutadà mitjà. I Brussel·les queda espectacularment lluny, és el lloc on s'envien els dinosaures polítics inservibles al dia a dia local, i hi van a fer de diputats a un Parlament de fireta, sense gairebé competències efectives.

Si ho penses una miqueta, la Unió Europea pareix una gran mentida. I dic pareix perquè ningú s'ha preocupat d'explicar realment què és i per a què serveix, de comunicar amb la ciutadania. A l'hora de donar arguments sempre s'ha caigut o en el mercantilisme (ens paguen la carretera de la Vall d'Alba) o en l'espiritualisme dels valors (bressol de la civilització occidental, terra dels drets i l'humanisme).

El primer argument és de curt termini, perquè les ajudes s'acaben, i amb el segon tens el perill de caure en incoherències brutals. En una setmana, hem vist com la jornada laboral legal pot arribar a les 65 hores i els immigrants sense papers poden estar re(de)tinguts durant 18 mesos. Ací tot el discurs dels drets i els valors humanístics com a fonament d'Europa es desmorona com un castell de sorra.

I així van les coses. Arribaran les eleccions al Parlament de la UE i la participació serà minsa minsa, els caps de llista seran tristos i acabats, i mentrestant ens les seguiran colant com voldran perquè ningú explica res. Europa va per inèrcia, no per empenta, i amb el qui dia passa any empeny al final sol haver problemes, o si no que li ho pregunten als irlandesos. I tot plegat és d'una manca de democràcia que a mi m'espanta, perquè hi ha gent que pren desicions per mi que jo no he pogut votar, i ningú m'ha explicat per què.

Europa? Sí, però no així.

3 comentaris:

GLbonafont ha dit...

Potser és gràcies a aquesta desinformació que aquí i a Espanya siguem tant europeístes. Potser és gràcies a la major comunicació que es va fer en el seu moment a països com Noruega que ara no estiguin dins l'UE. Potser la manca de comunicació no fa més que reflexar una manca de lideratge polític, una manca de referents clars i, en definitiva, una manca de credibilitat per part dels mateixos estats membres. Jo també vaig votar que no al tractat per ser més europeísta que aquest, però hem de vigilar al pretendre que sigui "europa" qui ens comuniqui què és, perquè aquesta "europa" ara per ara no existeix. Europa és un mercat i l'europa polítca encara no s'ha construit. Per això no hem d'esperar a que ens comuniquin què és sinó que hem de ser nosaltres qui la definim. De moment es pot dir sí o no a aquest mercat, però la democràcia i la involucració real dels europeus arribarà quan es decideixi el sí o no a un projecte polític fet pels propis europeus.

Cento ha dit...

A la dialèctica aquesta entre unió econòmica i unió política és al que em referisc quan dic que pareix una gran mentida. Alguns ens venen el tema dels valors, de la política, quan és una comunió d'interessos exclusivament econòmics.

Tens raó al que dius quan parles de comunicació, però jo em referia més a comunicació com a institució. En fa poca i dolenta, i segurament es deu a les mancances que cites i al fet que és una casa en construcció. Però cada cop que ens hi conviden algú diu que no hi vol anar.

alia ha dit...

Jo no sé si ens ho van explicar en algun moment perque jo era prou jove, però crec que sí que en algun moment algú ens va dir algo que ens agradava, estàvem convençuts de que volíem formar part (al menys jo).

Vist des d'ara crec que va ser una gran mentida que ens van contar i que ja no ens la creiem. l'"Europa dels pobles" deien, jajajja.

Això d'ahir és molt fort, que l'únic partit d'"esquerres" que va votar que sí fos el PSOE... I a més, porte tot el dia escoltant catalanistes de pro, que estan a favor, que diuen que no cabem tots i hem de fer fora els immigrants... ufff, em costa vindre a treballar i tot.

Ale guapo, a vore quan quedem per eixir, no? Que estàs desaparegut! Tinc la impressió que l'eurocopa té molt a veure... (jeje)