dijous, 26 de juny de 2008

Gir al centre, però literal

Ja ha passat el congrés del PP. La facció centrista del partit pareix que s'ha imposat amb bastanta claredat. Triomfen doncs les tesis menys hostils en temes socials, les tesis més negociadores i predisposades al pacte, i la caverna dretana queda momentàniament en pausa, esperant millors moments.

El Partit Popular ha fet un gran esforç comunicatiu per visualitzar la suavització de postures. Podríem parlar del canvi d'imatge gràfica, però si ja ho ha fet Antoni, no seré jo qui puga afegir res. Però hi ha altres elements. L'actual secretària general, número 2 del partit, és una mare soltera i està mal avinguda amb l'església. Rajoy s'ha enfrontat obertament al búnker mediàtic i n'ha sortit ben parat. El portaveu del partit és un tio simpàtic i proper.

Ara bé, crec sincerament que alguns han equivocat l'anàlisi del suposat gir al centre. Líders polítics catalans s'han afanyat a demanar una "prova" de moderació: la retirada del recurs a l'Estatut. Però ai, el gir al centre també és físic. Cospedal va repetir fins la sacietat la paraula "España" i l'expressió "nació espanyola" al seu discurs al congrés de València. El temut Vidal-Quadras ha tornat a l'executiva. Tota la nova cúpula del PP ha signat el manifest per la supremacia del castellà. Algú veu algun signe d'obertura en el concepte d'Estat? Si voleu parlem dels matrimonis gais, però d'una nova transició autonòmica? Ni pensar-ho!

És que no tenen per què fer-la. La fórmula triada és millora de formes i modernització de discurs social combinats amb una idea clara d'Espanya. La percepció ha de ser d'un centredreta civilitzat, però amb les coses serioses no es juga, i el model d'Estat és molt i molt seriós.

Per tant, ens podem anar oblidant d'una apertura territorial més enllà de les formes, visibilitzades en alguna votació conjunta a les Corts i entrevistes més o menys afables amb nacionalistes poc perillosos, com Duran o Urkullu. Vaja, un poc l'estil Zapatero, el cartró pedra, però sense tantes ambigüitats.

El model ja el coneixem: el model Camps. No és una dreta retrògrada, de fet podria titllar-se inclús d'oberta, però el model territorial es basa en la identitat compartida on una està sotmesa a l'altra. Ser valencià és la millor manera de ser espanyol. Doncs apliquem això a totes i cadascuna de les "regions". L'espanyolisme cerril no és el més útil.

Així que oblidem-nos de l'àcid bòric i preparem-nos per una nova ofensiva antiperifèrica, però amb noves formes.

1 comentari:

Tabe_ ha dit...

No anava a comentar-ho, però no ho puc evitar, ara mateix el PP farà idèntica política a la que ha estat realitzant el PSOE, mesures populistes (400€ de regal), amb tocs de política suposadament "progre" com els matrimonis gais, i política real liberalista: continuem amb provatitzacions, baixades d'impostos, autoregulació del mercat...
Sincerament, entre votar al PSOE, o votar al PP, la millor opció es l'emigració.