divendres, 22 d’agost de 2008

Barack Obama: l'hora de la veritat

Ja tenim moltes cartes damunt la taula. La cursa presidencial nordamericana està arribant a un dels seus punts àlgids en les jornades prèvies a les nominacions. Els moviments de posicionament que es puguen fer estos dies poden ser claus, perquè cada cop queda menys temps per resituar-se.

John McCain, el seu equip, ha protagonitzat de moment el gran encert de la campanya: plantejar la batalla en un terreny de joc que li és favorable. Política exterior? Lluita contra el terrorisme? No. La celebritat d'Obama (us recomane un molt bon article d'Antoni Gutiérrez sobre l'icona). Ha atacat el seu punt més fort, la figura del candidat, amb un potent relat personal, un missatge engrescador i una oratòria envejable. Barack Obama és un personatge arxiconegut i arxiadmirat. I, seguint la doctrina de Karl Rove (l'Arquitecte, el Creador, el bruixot assessor de Bush, aquell qui va destrossar la candidatura del propi McCain en 2000), els republicans ataquen el punt fort del rival.

El resultat és devastador: fa dues setmanes vam poder veure aquest espot on comparen Obama amb Paris Hilton i Britney Spears, dues famoses guapes i riques amb problemes amb alcohol i drogues que destaquen per la seua frivolitat. Difícilment contrarrestable. McCain s'esforça amb èxit per situar la batalla on ell vol, mentre l'allunya d'on vol batre's el seu rival: economia i gestió de Bush.

Ara ve l'autèntic esforç d'Obama. Per molta artilleria i aviació que tingues, o lluites allà on pots guanyar o perdràs la batalla. Cal que els demòcrates resituen la confrontació i la porten on els interessa, cal que comencen a parlar d'economia i vinculen el nou candidat republicà amb l'actual inquilí de la Casa Blanca, George W. Bush.

Per cert, que l'episodi de les cases que té McCain els ha ajudat a parlar una miqueta d'economia. Forta relliscada del senador per Arizona, que podria pagar molt car precisament en un moment en què les enquestes li començaven a anar bé. Obama ja s'està esforçant en atacar el rival afirmant que no sap absolutament res d'economia, aprofitant també una altra perla de McCain, quan va dir que els que guanyen fins a cinc milions de dòlars l'any són classe mitjana. Li ha faltat temps.

Qui acabe imposant el lloc on es lliurarà la batalla, tindrà bona part de la guerra guanyada. Però no patiu, que encara ens queda el millor: les convencions, els tickets i l'artilleria pesada, que aquesta encara no ha arribat.