dimecres, 20 d’agost de 2008

Quota mediàtica mal utilitzada

Ja hem assistit al primer gran episodi de trencament de la suposada "unitat d'acció catalana" en la negociació del finançament. La retirada de petició de compareixença de Zapatero per part d'ICV fruit d'un pacte amb Moncloa té causes tàctiques evidents però conseqüències a nivell comunicatiu que potser no han estat ben calculades.

Quan al post anterior parlava dels actors al debat del finançament no mencionava Iniciativa, i no era per oblit. Té un paper absolutament secundari, una mica com al circ polític català en global. ICV té un problema: abans que parlen ja sabem què diran, abans que negocien ja sabem amb qui pactaran. Tenen poques opcions. Saben que depenen del PSC per tenir quota institucional però també saben que el PSC és el seu principal rival electoral. Gestionar això és molt complicat.

Sabedors d'això, és un partit que malda per poder marcar un perfil propi en tot allò que fan, o a cops pitjor encara, malden per eixir a una foto on no han estat convidats. Cal encabir doncs la gesticulació de l'assumpte de la petició de compareixença i la retirada en la difícil relació amb el PSC i en la necessitat de quota de pantalla. Ara bé, a canvi de què?

En un aspecte més purament comunicatiu, cal fer esment de diversos factors. Els mitjans porten setmanes parlant de la desitjada unitat d'acció catalana, partits, sindicats, patronals, entitats, tots donant suport al Govern. Ha quedat bastant palès qui és el responsable primer del seu trencament.

També fa setmanes que s'insisteix en la separació del paper dels partits a Madrid i la negociació bilateral entre governs. Doncs bé, qui fa l'insert per anunciar l'acord (en camisa i amb un fons arbrat, com qui està de picnic) és el conseller d'Interior i Relacions Institucionals, Joan Saura. Això és terrible, més encara quan fins ara qui parlava en nom d'ICV era el seu diputat a Madrid, Joan Herrera. Confusió de papers, interferències pels missatges. Algú ha vist a De la Vega, l'altra part de la negociació, fent un insert per premsa?

Això pel que fa a la imatge, però pel que fa al contingut no pareix bona idea presentar com un acord un no-acord. Crees un problema i el resols a canvi de res, a canvi d'un plaç ja incomplit. És massa evident. Més encara quan ICV compta amb pocs altaveus mediàtics afins, tant mitjans com opinadors, i els està faltant temps per carregar les tintes contra els ecosocialistes.

Tot plegat fa pensar que una acció que podria servir per guanyar quota mediàtica ha servit per recular i oferir una imatge poc seriosa o inclús frívola, més enllà de les conseqüències sobre la pròpia negociació o la estabilitat del grup parlamentari ERC-IU-ICV, i qui sap si el propi Govern.

1 comentari:

pau ha dit...

Molt bon post Cento.
Tant de tacticisme de vol gallinaci els acabarà enfonsant a tots