divendres, 14 de novembre de 2008

Article al Crònica

Per desengreixar una miqueta sobre les eleccions als Estats Units, que encara em queda corda, copie ací l'article al cronica.cat d'aquesta setmana. A vore si generem un poc de debat!

Compromís, un pas més cap al bipartidisme

Aquesta setmana, amb la dissolució de facto del grup parlamentari, s'ha escrit l'última pàgina de la història de Compromís pel País Valencià, una coalició que ningun dels seus integrants principals se la creia excessivament. Un cop més, a la política valenciana el tacticisme s'ha imposat a l'estratègia a llarg termini i la conseqüència més immediata és que estem a les portes del bipartidisme absolut a les Corts Valencianes, amb la pèrdua de legitimitat representativa que això significa.

No es pot fer una coalició electoral si no hi vols ser. No es pot fer una coalició electoral si no la vols vendre. No poden haver més filtracions a la premsa que reunions. No es poden llençar missatges contradictoris a tort i a dret. No es pot ser incoherent amb les polítiques municipals de cada partit. No pot anar de cap de llista qui més ha fet per boicotejar la coalició. No es pot fer una no-campanya electoral. No pot ser que al primer dia el grup parlamentari salte pels aires. Així no es fan les coses.

El Compromís ha sigut un nyap enorme que ha fet molt per instal·lar en certs sectors socials valencians un desconcert i desànim que costarà de treure. Els fets no tenen marxa enrere, però no estaria de més que algú en prengués nota i no es repetiren errors garrafals. Si algú ha d'assumir responsabilitats o no, això és cosa dels partits i les seues executives. Però el que és evident és que l'electorat i la societat valenciana reclamen estratègies clares i missatges nítids que oferisquen alternatives i solucions, tant pel que fa a la formulació d'un model exitós de societat com a les qüestions més palpables del dia a dia.

Tant el nacionalisme com l'esquerra al País Valencià han d'apostar per refer el seu discurs i oferir respostes si volen sobreviure políticament. La imatge penosa i lamentable que ha ofert el sainet del Compromís ha de servir per extreure lliçons col·lectives. Deixar de fer de la política un pati d'escola i començar a fer política, amb majúscules. O resignar-se a escollir entre Camps i Alarte en 2011. No hi ha volta de full.