dimecres, 19 de novembre de 2008

Canvis conjunturals o estructurals? (2) La forma de fer campanyes

El segon post sobre els canvis va dedicat a la meua part preferida: les campanyes electorals. És evident que l'equip d'Obama ha innovat, bàsicament pel concepte que ja hem esmentat diverses vegades: la utilització estratègica d'internet i les xarxes virtuals no només com a altaveu d'un missatge, sinó com a element catalitzador de la maquinària de campanya.

Les campanyes es diuen així perquè tenen molta semblança en les campanyes militars. Doncs Obama ha utilitzat una arma que McCain ho ha sabut explotar. Això li ha donat una avantatge en voluntaris, found raising i impacte social. Obama tenia aviació i McCain cavalleria.

Però, quina lectura o aplicació d'aquest canvi, que sí que estic segur que és estructural, en la forma de fer campanyes es pot fer des del nostre context polític? Com es poden fer campanyes estil 2.0 ací? De moment, no es pot.

Fins ara hem tingut alguns exemples, manifestament insuficients, d'utilització de les eines de la xarxa per la gestió d'una campanya. El problema és que ningú ha apostat per la xarxa per a fer política. S'ha utilitzat internet per difondre missatge (i poc), però no com a element central en la planificació i execució d'una estratègia. Ningú s'ho ha cregut encara ni hi ha invertit diners.

Però com implicar en política a certs sectors poblacionals si no és a través dels nous mitjans? Mirem qualsevol estudi de mitjans i veurem quin és el l'activista d'internet tipus: jove o mitjana edat, acadèmicament preparat, opinions formades, progressista i potencialment abstencionista. En definitiva, material de primera qualitat.

I a aquesta gent no hi arribaràs per un mailing. Són (som?) gent acostumada a compartir informació, no a rebre-la i repicar-la. Amb cultura participativa i no d'obediència cega. Comunicació bidireccional i no unidireccional. 2.0 i no 1.0. Però el problema és que tenim uns partits polítics i unes administracions que no arriben al 0.5. Si hi ha poca voluntat d'informar, quina n'ha d'haver de compartir en xarxa?

Si el medi és el missatge, com deia McLuhan, actualment hi ha un missatge que no s'està donant, perquè hi ha un medi que no s'està utilitzant. Fins quan s'obviarà aquest fet?

2 comentaris:

Albert Medrán ha dit...

Per molt que l'amic Ravi digui el que diu, a Espanya l'ús del mitjà estarà limitat per dues coses:
a. Els partits no fan fundraising
b. Els partits no busquen gent que faci coses: per això tenen els militants

Ara, la clau està en fer veure que és necessari estar... i qui faci donarà en el clau!

Marta ha dit...

Albert estic d'acord amb què el primer punt limita la utilització d'internet dins del nostre sistema electoral. Però pel que fa al segon punt, tot i que ara mateix és així iserà difícil canviar-ho (malhauradament molt difícil), crec que el partit que triomfarà en aquest mitjà no serà només el que hi sigui, sinó el que entengui que ha d'obrir les seves estructures per permetre una participació diferent a la militància, i internet és la via.
Apa, petons macos!