divendres, 28 de novembre de 2008

Mira i la ciutat de València

Aquesta setmana també em ve de gust penjar al bloc el meu article al cronica.cat. Ací va.

El professor d'història és el títol de la nova novel·la de Joan Francesc Mira, que tanca una trilogia encetada ni més ni menys que fa vint anys amb Els treballs perduts i continuada amb Purgatori. Espere amb ànsia poder llegir el text.

Mira és l'intel·lectual valencià viu més important. Destaca particularment en tres camps: la traducció dels clàssics (immensa Divina Comèdia de Dante), l'assaig (la revisió constructiva que fa de Fuster a Sobre la nació dels valencians és imprescindible) i la narrativa. Sense menystenir, ni per un moment, la seua faceta com a articulista, que omple els buits entre obra i obra. Si a tot això sumem un gran compromís cívic amb el seu país el resultat és un d'aquells personatges imprescindibles que són ben escassos.

Que Mira traga una novel·la ens permet gaudir de les seues paraules a les entrevistes de promoció. Destil·la lucidesa analítica i intel·ligència en tot allò que diu. Arran de les reflexions del protagonista d'El professor d'història, aquests dies l'escriptor parla molt de la seua relació en la ciutat de València, aquesta València actual que ens fa sentir estranys a alguns nadius però que tant agrada a tanta gent, pel que pareix.

Molts valencians tenim una relació amor-odi en el nostre cap i casal. Com a capital ha de ser l'ariet del país, l'avantguarda cultural, conceptual, política i econòmica. I en certa forma ho és, però més bé de la part del país que menys ens agrada. I per això ens veiem obligats a estimar-la i no podem evitar odiar-la. Patim certa esquizofrènia en aquesta relació.

Si la generació de Joan Francesc Mira, formada per autèntics homenots com ell, hagués reeixit amb el seu projecte de país, hui en dia València seria una ciutat diferent, moderna, culta i arrelada a la seua terra, en compte de ser un monument a la buidor, la frivolitat i la coentor, feta a imatge de la mediocritat dels seus dirigents. Les generacions següents ho haurem de seguir intentant.

(Em permet també enllaçar l'entrevista a Vilaweb TV)