Esquerra valenciana, esquerra inútil

Atenent a peticions i a les ganes que tinc de fer-ho, ací ve el comentari sobre l'espectacle lamentable que ens han ofert l'últim any els representants polítics de l'esquerra al País Valencià. És possible que el post siga una miqueta llarg, no serà un Twitter, precisament.

Tot plegat ha estat una demostració, pas a pas, de com dilapidar un patrimoni de vots, una massa dels militants i un parell o tres de projectes polítics. Vaja, un rècord Guiness de la manca de capacitat política.

El procés en sí és difícil d'explicar, per complex i per les voltes que ha donat, però simplificant: per a les eleccions autonòmiques 2007, gràcies al perill del bipartidisme, Esquerra Unida, el Bloc Nacionalista Valencià, verds diversos i altres grupuscles van pactar, molt malament, a última hora i en negociacions radiades en directe en alguns mitjans de comunicació, el Compromís pel País Valencià. La candidatura no va oferir ningun missatge il·lusionant, la campanya en sí va ser de les pitjors que es poden recordar, no es van mobilitzar ni les mares dels candidats i els resultats van anar acordes al despropòsit: 7 diputats de 99, molts militants cremats i molt desencís a l'espai social de l'esquerra nacionalista.
Un cop constituïdes les Corts Valencianes, va continuar el sainet. Sectors interns d'EU feia temps que anaven a la grenya amb el PCE. Dues diputades de la minoria majoritària d'EU, Esquerra i País, de caire nacionalista i qui més havia apostat pel Compromís, van plantar-se davant la deriva del PCE i van pactar amb els dos diputats del Bloc per canviar la portaveu del grup parlamentari. S'albirava l'escissió. Un espectacle lamentable, radiat també als mitjans, amb episodis com desmais al faristol de les Corts i crits pels despatxos.

Davant les eleccions generals es preveia guerra, i n'ha hagut. En un procés d'elecció fosc, la majoria d'EU (PCE i satèl·lits) escullen candidats, per dir-ho suaument, poc encissadors. Esquerra i País, que ja s'ha constituit com a partit i es diu Iniciativa pel Poble Valencià, no assumeix els resultats i es queixa a la direcció federal d'IU, és a dir, a Llamazares. Mentrestant, IPV negocia amb el Bloc i un dels verds una candidatura al Congrés.

Llamazares no és molt amic del PCE, i juga fort per les minories d'EU. Imposa unes primàries no reconegudes per la federació valenciana. Per tant, tenim dos candidats: els escollits per EU i els avalats per IU. I es dóna la paradoxa, a més, que el Bloc Nacionalista està esperant per anar baix el paraigües d'Izquierda Unida. Estrany, quan menys.

Davant l'amenaça dels jutjats (la direcció federal no té dret a convocar primàries), finalment, Llamazares baixa del carro i el trepitgen els cavalls. Ven a IPV i accepta els pseudocandidats d'EU. Conclusió: IPV decideix tirar pel dret i seguir amb el pacte amb el Bloc. Però ai! Isaura Navarro, actual diputada, és la cap de llista per València. Els caps de llista per Castelló i Alacant, que havien acceptat anar en coalició amb IPV, van retirar-se quan es va voler pactar amb IU. I durant una setmana no es va saber exactament qui era el candidat de Bloc-IPV-Verds a dues de les tres circumscripcions. Fantàstic! Ara finalment sembla que tornen a ser els dimissionaris... mare quin embolic!

Per acabar-ho d'adobar, Isaura diu que negociarà entrar al grup parlamentari d'IU si és diputada, per a "alegria" del Bloc.

Bé, en resum i per actors del procés, conseqüències del circ de l'esquerra valenciana:

Esquerra Unida del País Valencià: partit en descomposició, segueix amb formes de fer política dels anys 50 i ho paga batacada rere batacada a les eleccions. S'ha escindit la principal minoria i tenen imatge pública d'intransigents i sectaris. Per algo serà.

Bloc Nacionalista: la tercera força municipal del País Valencià deambula com una oca sense cap. Ni sap on va ni pareix que li interesse. No ha sabut negociar els pactes i queda com un partit sense ànima ni caràcter que pacta amb el primer que passa. L'aposta era conformar una força (federació o coalició fixa) nacionalista valenciana amb IPV, però els d'Isaura estan pesadets amb el tema IU, cosa que treu tota la força al discurs de sobirania valenciana. Bona part de les bases del partit tenen una indigestió de cavall tenint a Navarro de cap de llista (quan el Bloc té infinitament més representativitat) i veient com es depén de les decisions de Llamazares. El panorama intern és difícil, i cap enfora pitjor.

Iniciativa del Poble Valencià: han jugat fort per fer-li el salt al PCE dins EU, com no han pogut s'han fiat del primo de Zumosol Llamazares. I com tampoc han pogut tiren per la seua però sense deixar de mirar a IU. Ningú sap quina força real tenen. Tenen quadres però, i vots? Perden aliats, cada cop menys gent se'n refia d'ells.

I la base social? Desmotivada, desencissada, cabrejada, amb vergonya per uns dirigents de poca alçada que no tenen ni idea sobre com guanyar-se el favor dels votants. Trista, molt trista, ja no sap on mirar.

En definitiva, esquerra valenciana, esquerra inútil. No per faltar al respecte a ningú, però sí perquè no serveix absolutament per a res.