Com diu aquell, renovar-se o morir. El bloc comença una nova etapa coincidint amb la nova etapa de l'autor. Ara València, el cap i casal dels valencians, és el lloc de residència i referència, tot i que la mirada sobre el món i, especialment, Catalunya, seguirà ben atenta.
divendres, 11 d’abril del 2008
15 anys després, Guillem, no t'oblidem
Ara fa quinze anys, un jove del poble de mos pares, Guillem Agulló, va ser assassinat a sang freda a mans de feixistes. Un crim polític, ideològic, en tota regla, es va voler fer passar des de delegacions de govern i mitjans mesells per una baralla entre joves. No senyor. El mataren perquè havia comès un pecat: voler un país lliure en un món just. I això que a tants ens sembla una idea per seguir avançant, per alguns és raó per assassinar.
Quinze anys després, els assassins estan ja al carrer. De fet algun d'ells fins i tot va en llistes electorals per ser escollit regidor. Vergonya de país.
Però quinze anys després, la indignació encara és viva, i la memòria reviu, un i altre cop. Perquè Guillem, nosaltres no oblidem. La força de la memòria ens dóna energia per avançar.
Guillem Agulló, ni oblit ni perdó!!
Etiquetes de comentaris:
País Valencià
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Cento,
Tal com vam parlar ahir, formem part d'una generació a la que la mort del Guillem els va marcar per sempre.
Per a molts, hi va haver un abans i un després d'ençà la mort del Guillem
El més trist és que anys després segueixen ocurrint atentats espanyolistes contra la gent que no pensa ni sent com élls amb total impunitat. Alguns joves han estat recentment a castelló víctimes, així com el meu partit polític (la bomba a la seu el 9 d'octubre i sense anar més lluny al meu poble ens varen intentar cremar la seu). La resposta de les autoritats ha estat nul.la o bè sempre ha intentat enmascarar com a actes vandàlics aquestos atacs contra la llibertat de les persones. El terrorisme espanyol de baixa intensitat està funcionant massa bè, per desgràcia.
Efectivament, com diu un amic meu, ens vam fer grans a hòsties. I alguns no ho van contar, malauradament. Dotze anys tenia, catorze durant el judici a Castelló, i això marca, marca a foc.
El que dius Tropilla és ben cert, i és allò més greu. La permissivitat en l'extrema dreta violenta al País Valencià és digna d'estudi. Jo vull que algú m'explique per què les autoritats, del partit espanyolista que siguen, fugen d'estudi i ho atribueixen tot a baralles juvenils. Cremar una seu o posar una bomba? Gravar l'esvàstica a la cara a algú?
Fills de putes.
Publica un comentari a l'entrada