Demà me'n vaig a Alacant. En avió i hotel, com els senyorets. Si no vaig a la manifestació i al concert, és com si em faltés alguna cosa. Les diades són importants, però a cops del costum perden una miqueta el sentit, no?Almenys, aprofitarem per anar a la junta de la FEV i per menjar-se un arròs en costra. Per la resta, més del mateix. A cops em pregunte si serveix per alguna cosa, però davant el dubte, hi anem i punt.
6 comentaris:
tranqui cento, jo tampoc vaig a la manifestació ni al concert, m'agrada seguir sent nacionalista tot l'any i no només el 25-A. El diumenge la festa per la llengua a benicàssim, allí si que estaré, al veitat és que crec més en els xiquets que amb els moniatos del lumpen independentisme i de les asociacions estèrils que els representen. Si algú es sent ferit per que dic, ho sento per éll, "la guerra es muy puta, sobretodo en el frente". Que vaja bè per alacant. Un abraç.
The little trooper.
Ei, Cento! Aquesta vegada sí que podràs veure l'IP de Canal 9, jeje... Com va anar diumenge de ressaca? Cap a les 22'30, quan ja estava a casa al sofà, me'n vaig recordar de vosaltres... uff! quin dia més pesat, no? Au, a veure si ens veiem aviat!
Veig Tropilla que no desaprofites cap ocasió de deixar-les anar... Dissabte vaig estar en Vicent Marzà i em va explicar la moguda d'ahir al teu poble. Com va anar?
Per Alacant bé, encara ho estic païnt. Adelaida, ahir va ser un dia llarg... vam arribar a casa a les dotze i mitja, després de passar-nos el dia de terrassa en terrassa, sense esforços. Però llarg...
La festa per la llengua va ser un éxit, plè de gom a gom, pares, mares i xiquets pasant-s'ho bè. Com una festa del Foro de la Familia pero sense malícia.
Després anàrem al temple del futbol a disfrutar de la victòria 1-0 del gloriós contra l'últim classificat, per enredonir la festa. Espere que el dia de l'ascens sigués com Pere quan va anar Jesucrist, que ho deixes tot i que vingues...
no ens enganyis! tu vas per l'arròs!
va anar bé?
Va anar de puta mare! M'ho vaig passar teta, i l'arròs estava boníssim, em vaig posar com el quico.
I a la nit, ja que estàvem al sud, cassalla i burret a manta. A tope!
Però Alacant, ai Alacant... hauríem de baixar més a sovint, les fronteres necessiten relleu de tropes.
Publica un comentari a l'entrada