Vaig disfrutar, i molt, enfaixant-me la mà i pegant uns bons carxots a la pilota. I pica, ai si pica! Feia temps que era aficionat, però televisiu. A Barcelona no es juga a pilota, i a Castelló, quan hi ha partides, és Magdalena i no tinc el cos jo per anar al trinquet.
Vaja, que vaig xalar a base de bé. Al nord som més d'escala i corda. A les comarques centrals i del sud practiquen més el raspall i les llargues. També hi ha galotxa i frontó. La pilota ha patit, com tot, l'època de modernització de l'esport i la substitució de les pràctiques tradicionals de carrer per coses més mediàtiques. Pareixia abocada a perdre's o a quedar-se en un reducte folklòric. Però ha ressuscitat gràcies a l'aposta decidida per la professionalització dels pilotaris, possible perquè algunes empreses importants, com Bancaixa, hi han abocat diners, així com la televisió pública valenciana. Ara gaudeix de prou bona salut, tenim jugadors mediàtics i trofeus importants.
La pilota és l'esport nacional del País Valencià. Com a tal me l'estime i el reivindique.
Però més enllà, pot ser una lliçó ben útil. La pilota ha triomfat perquè és viable, i tot i que es juga en la televisió també et pots trobar una partida en qualsevol carrer de Gilet, Rafelcofer o Xaló.
Per què doncs no treiem certes ofertes polítiques valencianes del reducte folklòric i les professionalitzem? És molt romàntic manifestar-se a la Carrasqueta, però una cosa no treu l'altra. Si els pilotaris de les Corts es comportaren com uns esportistes professionals, tingueren una estratègia per guanyar el Bancaixa i presentaren a la ciutadania i la societat civil una cosa viable, seriosa i professional, potser un altre gall ens cantaria.
El 2011 està ací, senyors. O fem les coses de forma professional, o ens en anem a casa.
Cavallers, on peguem? Als rojos o als blaus?
5 comentaris:
No crec que necessitem una professionalització, sinó una reestructuració de dalt a baix...
I sembla que no tindrem sort...
Algun dia hauré de provar una poltrona a vore què és el que se sent i perque no hi ha manera de treure'ls d'ahí...
No és cosa de poltrones. A mi el discurs de la poltrona em molesta, sincerament. Hi ha gent que porta menys d'un any a les Corts i ja els acusem d'amor al càrrec?
El que fa falta és fer les coses bé. Tindre un discurs creïble i viable, buscar missatges per construir alternatives. I deixar-nos estar de maniobres incomprensibles per absorbir espais polítics inexistents.
No tots deuen estar apoltronats, està clar. Però tu creus que la Marcos o el Morera tenen la capacitat de renovar-se? De representar algo?
Jo no ho crec, i la única solució que els veig és que abandonen en favor de altres que sí que puguen fer les coses bé.
Estic amb Cento, pense que un any escàs no és prou per parlar d'apoltronament... Ara bé, també és cert que cal il·lusionar, treballar seriosament, saber quin espai polític ocupa cadascú, quin és l'electorat propi i el potencial... I això, ara per ara, no sé si els nostres pilotaris ho han fet massa... Esperem que la cosa canvie...
Miquel.
Marcos porta passejant el seu pentinat per les Corts des del 95, si no vaig errat. És el PCE, antònim de renovació.
Morera és secretari general del Bloc des del 2004, diria. La seua gestió fins ara pot ser discutible, a mi m'ho pareix, però almenys ara el seu partit té diputats a les Corts.
El punt clau és l'estratègia de cara al 2011. Ara ja no hi ha excuses d'eleccions ni coalicions forçades. Ara és quan el seu partit ha de triar si rojos o blaus. Ha d'apuntar al dau i clavar-la.
O a caseta. Em queda pendent un post, que algun dia faré en calma, sobre els partits i les estructures orgàniques. Cal reflexionar-hi.
Publica un comentari a l'entrada